dissabte, 31 de juliol del 2010
Escapada d'estiu 2010: Estocolm, 3
La mà: monument dedicat als voluntaris suecs en les brigades internacionals que van acudir en auxili de la Reoública.
Record i homenatge als defensors de la llibertat!
dijous, 29 de juliol del 2010
Escapada d'estiu 2010: Estocolm, 2
dimecres, 28 de juliol del 2010
Escapada d'estiu, 2010: Estocolm, 1
dilluns, 26 de juliol del 2010
Je me souviens... (de la meua raval)
dissabte, 24 de juliol del 2010
Viure i llegir, una sàvia partitura
La lectura ha estat per a mi -des de ben petit - un anhel i un plaer essencials pels qual m'he deixat arrossegar talment els cants de les homèriques sirenes. Trobar complicitats amb aquest vici, una de les més íntimes alegries.
Compartir lectures amb Pilar ha estat des de l'inici un dels fets més gratificants de la nostra aliança. Lectora tan humil com competent, em fascina la seva subtil percepció del procés de destil·lació literària i la seva manera senzilla i vivencial d'explicar-la i de valorar-la. D'aquí la meva afecció per les impressions de lectura que ella reflectia de manera tan breu com sintètica en un quadern, com un bell tresor amagat, que jo pensava que hauria de ser compartit per molta més gent.
Finalment, la meva companya s'ha decidit ha plasmar en un bloc, Viure i llegir, les petjades de la seva avidesa lectora. El resultat és un acostament breu però ben acurat, rigorosament personal i independent, a obres sempre interessants.
Un bloc que, almenys així m'ho sembla, paga la pena de visitar.
Etiquetes de comentaris:
Córrer l'andola,
Notes de lectura
dijous, 22 de juliol del 2010
Comuna presència: (versions de René Char, 39)
A***
Ets el meu amor de tants anys fa
El meu vertígen davant tanta espera,
Que res no pot envellir, refredar;
Així el que esperava la nostra mort,
O lentament va saber combatre´ns,
Així el que ens és estrany,
I els meus eclipsis i els meus retorns.
Tancada com un finestró de boix
Una extrema sort compacta
És la nostra cadena de muntanyes
El nostre compriment esplendor.
Dic sort, oh martellejada meva;
Cadascun de nosaltres pot rebre
La part de misteri de l’altre
Sense propagar el secret;
I el dolor que ve a més a més
Troba a la fi la seva separació
En la carn de la nostra unitat,
Troba a la fi la seua ruta solar
Al centre de la nostra nuvolada
Que ell esquinça i recomença.
Dic sort com jo ho sent.
Tu has elevat el cim
Que haurà de franquejar la meva espera
Quan demà desapareixerà.
(A une sérénité crispé)
Etiquetes de comentaris:
René Char,
traduccions
dimecres, 21 de juliol del 2010
Àlbum, 5: Lligassa pàtria
dilluns, 19 de juliol del 2010
Fugacitat
divendres, 16 de juliol del 2010
Je me souviens... (dels meus primers llibres)
Dels meus primers llibres
escàpols com anguiles:
raptes consentits,
sentors clandestines
vagareigs sense ancoratges.
dijous, 15 de juliol del 2010
Àlbum, 4: Tarda en la calma
dimarts, 13 de juliol del 2010
POSTestatut (Barcelona, 10 de juliol de 2010) Per l'ESTAT(ut)
Em festejava,
em parlava de lligams fructífers,
de lliure convivència,
però quan ha anat al tribunal
ha estat per mostrar-me
els barrots de la cel·la.
Ja només puc esperar-ne
que m'assenyali la porta
de sortida.
dissabte, 10 de juliol del 2010
Àlbum,3: Llindar de la mar
divendres, 9 de juliol del 2010
El sentit de la llibertat
dijous, 8 de juliol del 2010
A propòsit de "La història immortal", d'Isak Dinisen
Dues impressions simúltànies em van dur a comprar-me el llibre només veure´l i a llegir-me'l, després, amb fruïció .
D'una banda el fet d'estar publicat dins la col·lecció El cercle de Viena, una iniciativa d'edició d'obres de format relativament petit,, d'autors de contrastada qualitat literària, sovint de dificil accès en el mercat editorial actual, en traduccions originals i prou dignes i amb un format acurat, que considero molt interessant i que he seguit -amb intermitències -des del seu inici amb la publicació la casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata-ben emblemàtica pel que fa a les intencions del projecte- ha la qual han seguit obres d'autors com , Dylan Thomas, Virginia Wolf, Kavafis, Mann, Roth, Cheever, Rilke..., per acabar amb les dues magnífiques traduccions que ha realitzat Josep Maria Pinto del Combray de Proust i de El diable al cos de Radiguet.
D'altra banda, em va atraure també l'autora. Una escriptora que encara despertava en mi un toc de raresa, tot i haver accedit ben aviat a la seva obra amb la lectura dels Contes d'hivern que es va publicar el 1986 dins "Les millors obres de la literatura universal. sele XX", així com d'altres reculls de narracions traduïts al castellà. Una estranyesa que segurament deriva d'aquell hàlit d'extravagància i elitisme que se'n deriva d ela personalitat de l'autora, de la seva relació inevitable amb l'exotisme de l'Africa negra durant el temps colonial, impressió tan refermada per la pel·lícula Memòries d'Àfrica.
Efectivament, l'autora que s'amaga sota el psudònim masculi d'Isak Dinisen és un personatge singular: Coneguda en la vida real com a Karen Blixen, amagada també sota el cognom del seu marit i familar, el baró de Blixen-Finecke, en realitat el que fa es recuperar el el seu propi cognom, el del seu pare - Whihelm Dinisen - que es va suïcidar quan ella tenia 10 anys. Molts anys després, divorciada del cosi i arruïnada per l'esfondrament de la seva plantació africana, torna a Dinamarca i mamprèn la tasca professional d'escriptura certament oríginal i de la qual La història immortal n'és una mostra prou representativa.
Aquest relat - que ens conta l'obsessió adelerada d'un vell avar per fer realitat una contalla que els mariners s'expliquen arreu del món, comptant amb la mediació del seu fidel comptable jueu, i com això acondueix a tancar el cercle del retorn de la filla d'un vell comerciant que el ric protagonista havia arruïnat i destruït feia ja temps - conté, en efecte, els ingredients essencials que caracteritzen la creació diniseana. En primer lloc, la seva preferència literària pel relat breu ( des de les mil i una nit a Andersen, passant per Boccacio o Cervantes ) en contraposició a la novel·la que, al seu parer subordina l'acció a la descripció psicològica dels personatges o del context espacio-temporal. En conseqüència hi trobem models i recursos retòrics, tan estimats per l'escriptora com el marc general del relat dins el relat, el conflicte entre realitat i ficció, lla càrrega simbòlica dels personatges, que semblen plegar-se al seu pathos, la concentració i, a la vegada, l'estilització del contingut en una línia prima de discurs, aparentment simple, importat del relat popular, tradicional, el toc intimista i existencial, la conjugació subtil de l'elegància i l'atreviment, amb un toc de perversitat... Qüestions totes que fan que el seu discurs d'arrel romàntica es desplegue des d'una mirada radicalment moderna i, en conseqüència, que per davall de l'enganyosa simplicitat del llenguatge hi domine una poderosa complexitat narrativa.
El relat s'acompanya d'un conte breu, L'anell, que esencialitza tot això encara més. Com si hi vulgués fer de ciretat en aquest suggerent pastís literari.
dissabte, 3 de juliol del 2010
Afinitats electives: els clarobscurs de Dora Maar
Henriette Theodora Markovitch, coneguda amb el nom artístic de Dora Maar. És un altre exemple d'aquella colla surrealista parisina que m'ha interessat de sempre.
En aquest cas, per damunt de la seva fascinadora personalitat, i especialment l'atractiu de la seva vida amorosa, m'interessa ressenyar una extraordinària capacitat creativa que anava parella al seu interés per l'estudi de la tècnica fotogràfica, d'on cal posar en relleu el distorsionament de les imatges i el tractament de les ombres a partir del domini de la tècnica de la sobreexposició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)