dijous, 30 de juny del 2016

Concordança




Si légèrement vetue
André Breton


       ...
com un Jo sense oblit,
l’avenç d’una mà d’aire
sota el vestit.


dilluns, 27 de juny del 2016

dilluns, 20 de juny del 2016

dissabte, 4 de juny del 2016

Dues roses




Venia a demanar-s’ho. Només Ella, l’hora d’au ran l’acull del silenci.  I fou com treure el primer brot de l’estiu de la nit. Ens arraulírem al clos d’ulls encesos i foscor de cera cremant. Els cossos eren dues roses que han crescut massa juntes, com si un empelt venturer ens hagués concedit un bes de pètals compartits. I Ella s’escoltava el palpit de riu forçat forçant les temples. I les meues mans llegien el desgel del Talmud en la seva estesa mel jueva.