Je me souviens...: (de la mà que curava)

De la mà  murmurant de la mare
que curava tant un enfit
com un recalcat.

Je me souviens...: (del temps domat)

De quan quedar era un ajust aproximatiu...,

respectuós amb el germen d'atzar

i amb l'elecció  ronsejant de l'apetit

que feien prevaldre la obertura de la vida

sobre l'encarrilament ferreny del temps.

Je me souviens: (de la placeta de l'Om)

De quan a la placeta

de sant Antoni

ja no hi havia cap arbre

però si una font que rajava

Je me souviens...: (de la pols de l'era)

de quan encara

ens omplíem de pols

si anàvem a l'era

Je me souviens...: (de les parets encalcinades)

de quan la pell

de les cases

encara era de calç

Je me souviens...: (del paper assecant)

De l'espectre màgic de tants escrits

xuclats, resseguits a l'inrevés,

sagrari de camins interferint-se

en un profund palimpsest.

Je me souviens...: (Dels baülets de dos pisos)

D'aquells baülets de dos pisos

que s'obrien relliscant 

sobre l'eix que els unia,

l'estoig preciós que distingia 

els més benestants de la classe

Je me souviens...: (De quan vaig potejar per la neu)

  De quan el meu germà i jo

 ens vam lligar uns pots buits als peus 

- potser de llet condensada?

per potejar per damunt la virginitat

lluminosament blanca i gèlida

de la neu

Je me souviens...: (Del bagul del pare)

Del bagul de fusta humil, mig amagat 

dalt el recambró de l'escala,

on hi havia en tresor del pare:

uns grapat de llibres vells i els còmics

que contaven les aventures 

d'un valent emmascarat venecià.

Je me souviens...(de les pel·lícules depravades)

D'aquelles cartolines que qualificaven 

la perillositat moral de les pel·lícules,
i de com desitjava fer-me prou gran per poder arribar
al graó 3R  (mayores con reparos) i empinar-me després 

al pòdium de la depravació del 4 (gravemente peligrosa)

Je me souviens...: (de la revelació de la sang)

D'aquell l'escandalós doll de sang

brollant del front de Jaume Torres

que va obrir els meus ulls de parvulet

a la revelació de la fragilitat,

del perill, de la mort, de l'heroi...

Je me souviens...: (del quadre de la xemeneia)

Del paisatge que hi havia

pintat sobre la xemeneia

repintat i repintat cada vegada

que s'emblanquinava la casa.

El meu carrer Bisserot

(imatge treta del blog de Miguel Vives, cronista de Gata)

   L'Altre dia vaig veure aquesta foto, per a mi especialment emotiva i evocadora, a l'interessant blog del cronista de Gata. Unes vint passes més amunt, al mateix carrer i a l'esquerra hi ha  la casa (actualment completament reformada) on vaig nàixer i vaig passar la meva infantesa - més o menys, fins al 12 o 13 anys. Recorde perfectament quan van posar els fanals que s'hi poden veure. Abans només hi havia unes bombetes de llum exànime en els encreuaments de carrers, ja fa temps en vaig fer aquest Je me souviens:

Dels llums de carrer

De les bombetes de llum esgrogueïda

penjades al bell mig de cada cruïlla

resistint el setge englotidor  de la nit

Je me souviens...: (Del terra del galliner)

De l'esgarrifança que em pujava

peus amunt, quan xafava el terra

fastigosament  llefiscós del galliner

Je me souviens...: (De l'esquerra travada)

De com tothom em vetava 

l'ús de la mà esquerra

(i com va esdevenir, així,

ala del desig i puny de la llibertat)

Je me souviens...: (De la màrfega d'algues)

De la màrfega d'algues seques

damunt la coberta de l'escala:
El secret covava i s'esbravava
dins el seu úter de mar!

Je me souviens...: (de l'oli en la gerra)

De l'oli recondit

a dins la gerra,

 embevent-se la foscor 

fresca del celler

Enyor d'infant

enyor d'infant,

la llum tenia cos

quan era calç

Je me souviens...: (de la bena negra del dol)

De la bena negra que la mare

em cosia envoltant una màniga

perquè s'hi manifestés el dol

En l'aniversari de la meva filla Laia

Je me souviens... Que la Laia fa 30 anys