Ai! Quines ganes
d’endinsar-me com sol
entre les canyesdiumenge, 27 de desembre del 2015
dimecres, 16 de desembre del 2015
Sense arrim, Celan
Parla –
Però no departeixis el No del
Si.
Dóna al teu dir sentit:
Dóna-li ombra.
Paul Celan
Cèrcol
d’en
dins
Petja
que s’avença
Al llast de l’ànsia
Llum
brins de sol
brins de sol
del negre fum
Celan
és un refús
que fussa al moll
son de la memòria
i així
l’arena puja als
ulls:
sort d’ocells
o gra de blat
(prec
destinat
al reclam
badat)
dijous, 10 de desembre del 2015
...I Desembre
De
lluny alenen les fotos,
és
una lenta podridura,
ara,
entre els dits embriacs
l’escandall
d’aquell aroma,
-
la natura és un vestit
ja
fet a mida
de
tan usat
colors
davall la pols,
l’alçaprem
del fred
duu
aquell primer rampell
eixancat
al llom
d’una
egua jove,
i també la unció
d’uns genolls pagant
ja de bestreta
aquell
ofec de llet en pols
que
s’enganxava al paladar
dels vençuts,
i
els tinters de tinta trista
que
tacava com les móres,
i
les comunes de l’estació
llodriguera
amb
sentor del pixum
capvespres
de febre
i
nits d’insomni, s’encabien
en
el misteri tou i esbullat
de
les dones
i l’esgarip
congelat
de l’esmolador
colgat
i fermentat
sota
el feix de tants muts
-
aquell engonal pudent,
potent,
la
pau, a la fi, defecada.
Però
el goig saltava marges
amb
pantalons curts
i
cuixes innocents,
lliscava
obscè el regalim
de
la pluja vidre avall
fins
al deixant del riu,
primers
gargots del temps
que
l’aigua esbandia
i
el sol eixugava
com
una camisa de serp
-
la coïssor ja abrasia el brocal
de
la carn ascendent.
Desembre
d’olor de cafè
i
color de rostoll
encés
en calç d’ànsia,
amb
aquest vernís torrat
que
engalipa
el baf de l’hivern,
- pels ulls encara
enlleganyats
de les cases
s’endevina la sentor
blaürada
de sexe
un
frec de serp ben alletada,
aquell
acull turgència
tèbia
fumejant,
i
el tacte fa obscur el cos
com s’afina el plor
d’un saxo
-
neix l’aiguaneix
mentre
s’esbrava el nard
i el cos es torna
d’un cel cru
pruna
pinyol de porpra
balanceig com
d’alguer
festejat per l’onatge
- inaprehensible
esbós
de la falzia,
i
torna el repic de la pluja
sobre
el teulat del silenci
tecleja
la tendror en cada cicatriu
palpada
a cegues,
bell
en l’ocult, s’agitarà el xiprer
mentre
amb ulls de cotxe
ens
endinsem
cap
a l’opac
de
la nit
l’amor
s’adorm al trenc submís
de
les parpelles,
esmerçar
el solatge d’una vida
per engrunar el bo de
l’amarg
Sí:
quan més lluny
més a l’ini
ci.)
dijous, 26 de novembre del 2015
dimarts, 24 de novembre del 2015
divendres, 20 de novembre del 2015
diumenge, 15 de novembre del 2015
Del temps i de l'existència
(imatge: Balthus)
El temps que hom guanya no es pot apilar en un graner; és contradictori de voler economitzar l'existència, la qual, precisament, només existeix despenent-se, i es fàcil de demostrar que els avions, les màquines, el telèfon, la ràdio no fan els homes d'avui més feliços que els d'ahir. Però, en realitat, no es tracta pas de donar als homes temps, felicitat, no es tracta d'aturar el moviment de la vida: es tracta d'acomplir-lo.
Simone de Beauvoir
dijous, 12 de novembre del 2015
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Octubre
Ja s’atarda estremida, l’alfàbega
el plom ja assetja
el vol del jazz
hi ha verema sense
dolor?
l’estiu reblert
ara és regalim que
davalla
octubre llampegueja,
ja s’albira l’incert
d’arrels aquàtiques
- l’ombra precipitada al fondal
branda una feredat de bronze
ara que la font del
sol
ja raja fang, i si
mires
les mans tremolen
fuig el record?
quan mor, tanca les
ales?
canteret del consol,
el buit d’una mà
abocat al buit d’una
altra.
Però encara es beslluma
l’arc pur del dunar,
entre el blau de la boira
i sobre el groc ja trillat
un envit de carn completa
viva de set, l’esfera s’estim(b)a
dins l’erm fondal enfurit
i és un record encès d’argelagues
- la mort de la mort
en l'estrall de l'orgasme
tesa i untosa
es dreça la tardor,
i clivellada
la dona s’hi passeja
dejuna com un dàtil
divendres, 9 d’octubre del 2015
dijous, 17 de setembre del 2015
De l'exposició a la vida
(imatge: Balthus)
... encara que si plou no sé per què he de sortir amb paraigües
Luis Cernuda
dimarts, 15 de setembre del 2015
Mans
Mans amb el do remot del coure
celat
dins l’apetit, l’encet d’on neix
el toc elèctric, la nuesa
- reclam d’abans
del pes
aquest mirall excels de
la carn
que és sempre verge
terraprem de la pruna,
la victòria d’un solc espès
retorna la llum a l’escletxa fundadora,
-bàlsam de llàntia
encesa
la llengua s’hi rabeja
damunt el mos
i alçatrèmol del tany
veler inflat de mitjanit, quan ja collat
beslluma
com el
tall d’una espasa esposa,
- formós en el
galop
alt en la dansa
ample en la
lliurança
compàs del tast del trau a l’enjòlit de
l’èter,
el vi electritza el tremp de les venes
i sortosa s’enrama la sal del desig.
dissabte, 12 de setembre del 2015
dimecres, 9 de setembre del 2015
dilluns, 17 d’agost del 2015
dissabte, 15 d’agost del 2015
dimecres, 5 d’agost del 2015
Encès brocal d'agost
Ressò de trons a dins l’aljup eixut de la calor
pel bull de la nit circulen records de trens tempestuosos
ja tot es torna impúdic rere el vel suat de l’estiu
allò que fou soscavament d’un caramell de gel
i aiguaneu de cançó
clara del torrent
i penó orejat del cos i corbada esgarrifança
l’encès brocal d’agost endanyat de
baladre
em duu als narius el
dolç estigma reclam
negre de cafè amb rom ben cremat
Ella s’eixanca en un balanceig de malucs d’orgue
i el sol es buida a dins la balma que crea l’espelma
amb el llest xuclar sedec de les avencs aviciades
i l’àncora en la carn i l’esquinç sagnant encara
dijous, 30 de juliol del 2015
divendres, 24 de juliol del 2015
Notes a "Curs de filosofia en sis hores i quart", de Witold Gombrowicz
-
Res és, perquè tot es mou? Res hi
ha sense el moviment? No hi ha essència, sinó autenticitat?
- La creació i el plaer cavalquen ones magnètiques. Bateguem entre la llibertat i l’apropiació mútua, entre la singularitat i la interpretació, entre la consumació i la realimentació. La vida subsisteix mentre és dinàmica. Tot es mou perquè és finit
- La creació i el plaer cavalquen ones magnètiques. Bateguem entre la llibertat i l’apropiació mútua, entre la singularitat i la interpretació, entre la consumació i la realimentació. La vida subsisteix mentre és dinàmica. Tot es mou perquè és finit
-
Subjecte vital significa xoc amb
el món, que és indivís i sotmés. Tot és “viu” a la seva manera? Ser humà és una
irritació de la natura, ésser un “luxe”?
-
És sempre l’”interès unipersonal”,
singular, qui dona forma a les creences?
-
Només s’és plenament lliure si hi
renuncies? I aleshores, la llibertat ja és del tot inútil? La “llibertat
possible” només pot ser ”acte lliure”, la possibilitat de elegir entre opcions
que encasellen?
-
L’ésser esdevé humà per la
convulsió imperativa d’esdevenir conscient? La consciència és un ull-esberla,
la llibertat es fa possible pel llindar-parèntesi que hi posa límits, neix de
l’escissió amb el tot, acondueix a l’exili, a la parcialitat, el pecat de la
rebel·lió vers la saviesa. Podem assumir la vida perquè acondueix a la mort?
-
La intuïció és el passatge entre
el món individual/lògic i el col·lectiu/màgic. El flux humà és relligat pel
sagrat?
-
L’existència és un batec vital que
teixeix una xarxa. Els nusos que sostenen la xarxa son instants de consumació
i renaixement, a l’ensems catarsi i meravella. La mancança possibilita la
plenitud. La plenitud vital són ràfegues, només el temps de l’enjòlit.
-
La visió és una descripció mentre
què la vivència és una èpica. L’ésser només pot ser una melodia puntejada? Instants de totalitat suspesa, alienació externa als límits?
-
No hi ha llei autèntica sense
puresa, però la puresa no s’imposa, només transcorre i a l’ensems que es fa
canvia de llera.
-
Els altres són pastats per
nosaltres? En l’amor, l’individu es fon en l’espècie. Una victòria que aniquila.
El glop d’aigua depèn tant de la set com de goig d’apaivagar-la. Gosar és gojar, inseminar en la fatalitat la llavor de la meravella.
-
Tot engany, realment, és
autoengany perquè mai hi ha engany si hi ha autenticitat. L’autenticitat és tan
omnipresent com esmunyedissa.
-
És perquè és ple que el no-res és
insensible i inaprehensible.
-
I jo? Sóc (i/o/perquè) em construeixo?
Perquè puc recórrer-me mentalment? O bé, si hi aprofundeixo, només arribaré al
buit de la “inautenticitat”? És el personatge la carcassa primera, primària?
L’espill interior és un engolidor fet de vertígen i angoixa? Por negra a la
gravetat absoluta del no-res?
(Crec
que el que “sóc” podria explicitar-se d’alguna manera si extraiés el fil
constant de pensament que interconnecta, i fa “coherents”, aquestes idees que m’ha fet aflorar,
irreflexivament, la lectura d’aquests apunts gombrowiczants. Tot i que,
segurament, aquest principi generador, germinal, no es podrà expressar
“raonadament”. L’intueixo com un hàlit potencial que emana del conjunt del meu
tempteig vital, de manera tan veritable com indefinible. Poesia?)
divendres, 10 de juliol del 2015
M'agrada Anne Carson
(imatge treta de The Guardian)
(poema Indigència sumptuosa del llibre Men in the off hours, d’Anne Carson, Vintage Contemporaries. Nova York: 2000. Trad. al català inèdita)
INDIGÈNCIA SUMPTUOSA
La teva opinió em proporciona un sentiment greu. M’agradaria ser el que tu em consideris.
(Carta 319 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
és una frase
Pots veure que visc en la ignorància.
(Carta 368 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
que els acadèmics fan servir
Ella era un ésser massa enigmàtic per poder-la desxifrar en una entrevista d’una hora.
(Carta 342a de Thomas Higginson a Emily Dickinson)
per definir el silenci
Corrent entre el meu petit cor—i deixant la sang de banda—
(Carta 248 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
femení.
Déu em va fer [Senyor] Mestre—no vaig ser—jo mateixa.
(Carta 233 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
Guarda tot allò que puguis, Emily.
I quan miro d’organitzar-me—la meva petita Força explota—i em deixa nua i carbonitzada.
(Carta 271 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
Guarda tots els trossets de fils.
Tens un petit cofre per guardar els Vius?
(Carta 233 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
Un d’ells pot ser
Per Déu, digué Ofèlia.
(Carta 268 d’Emily Dickinson a Thomas Higginson)
el camí de sortida.
dimarts, 7 de juliol del 2015
dilluns, 6 de juliol del 2015
Notes i tasts: A propòsit de "Cap nom del món", de Carles Camps Mundó
La irreductibilitat del subjecte. Jo en l'espill del riu de les paraules.
Reflexió, introspecció, esllavissada.
El fardell. L'amarga lucidesa.
Carcassa muda. L'escorça de l'angoixa existencial.
Unitarietat i dissolució . Mixtura.
Paradoxa.
Tot tu com a lloc clos
...
Arbre tan sols. Místic o sant.
...
Enlloc enlloc. Tot és aquí i encara
Tot és sense esperança
...
¿Un tot immens, la infinitud?
¿O, quan hi penso, ho penso en unitat?
Però, ¿com?, si cap suma dóna Soledat
...
Tot tu sigut fins a no ser sinó el que no vas ser
...
i mentre duro sóc etern
...
Però, digue'm,¿com és que el cos ha de sofrir,
que el sofriment és redemptor i el plaer no?
...
La paraula sentida singular és el silenci
...
-d'un silenci infinit, de molt abans del so,
que fa que fins el Verb fet carn es senti desvalgut-.
Enmig de res, inexpressable Jo.
...
i ser en silenci en el silenci
...
confòs cada cop més pel titubeig del dubte
...
¡Quina fatiga en les majúscules!
...
Açò és un poema
Potser je
bois de l’eau
perquè m'he amerat llegint
Que
est-ce que la litterature?
Però açò és un poema
perquè a l'ensems, i malgré
Sartre,
qui beu sóc jo.diumenge, 5 de juliol del 2015
Per Grècia (i 3)
(imatge: viquipèdia)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi
enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
dissabte, 4 de juliol del 2015
Per Grècia (2)
ASSAIG D'ECO AL PROMONTORI
HEMEROSCOPEÎON
Paraules del
mar ens deien
fa tan poc,
que trobareu
camins sense
cap vaixell,
no
desvetllats per l'oratge.
Vigilen,
enllà del temps,
rostres
fatigats de reis,
silencis d'inquietuds
horitzons de mil·lenaris.
Dintre dels somnis de Déu
comencen avui cançons
de sirènides, l'esforç
de pobles nautes perduts
per lents cercles viciosos
(Les cançons d'Ariadna)
Salvador Espriu
Per lents cercles
viciosos
se'ns han enxarxat
les barques
però encara ensumem
l'oreig
el reclam de les
sirènides.
Potser que ja ni
vigilin
els nostres reis
fatigats,
que només resti un silenci
sense horitzó per albirar.
Però encara a la talaia
el poble de la Marina
cerca via en les onades
camins
sense cap vaixell,
no
desvetllat per l'oratge
divendres, 3 de juliol del 2015
dijous, 2 de juliol del 2015
dimecres, 1 de juliol del 2015
dimarts, 30 de juny del 2015
dilluns, 29 de juny del 2015
dissabte, 27 de juny del 2015
dijous, 25 de juny del 2015
dimecres, 24 de juny del 2015
dimarts, 23 de juny del 2015
Del poeta i els mots
(imatge: Balthus)
L'home que parla és enllà dels mots, a prop de l'objecte; el poeta n'és ençà. Per al primer ells són domèstics; per al segon, ells resten en estat salvatge.
Jean-Paul Sartre
dilluns, 22 de juny del 2015
divendres, 19 de juny del 2015
Tremolor d'heura
L’heura puja
com un pensament dejú
o mà que s’esmuny
emblanquinant la penombra
l’heura arrela
com la gana d’un infant
que modela entre les mans
el record d’una flama
l’heura anuncia
com n'és de nutrícia la mar
i envescadora
dimecres, 17 de juny del 2015
dimarts, 16 de juny del 2015
... té futur el País Valencià?
(imatge: Saó)
Sí, té futur malgrat tot. Té futur perquè existeix, és molt vital. No podem oblidar que formem part de la gran nació catalana, i això ens salva perquè a Catalunya hi ha una dinàmica que sempre ajuda. Per als catalans és impensable no comptar amb nosaltres, i per a nosaltres és impensable no comptar amb ells.
Josep Lluís Albinyana.
Ocell a l'alba
Oh, alada garba!
El baf d'un cos de llet
que el toc trasbalsa
regalim de la nit
fosforescent d'escata
s'avé al redós,
nu, que
la pell li canta
(mentre enfora s'embranca
el clam foll d'un ocell
i indolent l'erm s'amara
del desgel de la saba)
dilluns, 15 de juny del 2015
El funàmbul, 6: W.G. Sebalt
Així, doncs, la divisió del coneixement en múltiples disciplines complementa la idea, predominant avui dia, que considera que les ciències no són humanitats. Però és que deshumanitzar les ciències és una excusa per a supeditar-les a objectius que les empobreixen. A més, un cop d’ull a la llista d’autors literaris de formació científica no fa res més que confirmar la comunió entre allò que en diuen «els diversos camps del coneixement».
Però això és un simple editorial. Si voleu entendre realment què volem dir, llegiu W. G. Sebald.
diumenge, 14 de juny del 2015
dissabte, 13 de juny del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)