Octubre

Ja s’atarda estremida, l’alfàbega

el plom ja assetja

el vol del jazz

hi ha verema sense dolor?

l’estiu reblert

ara és regalim que davalla

octubre llampegueja,

ja s’albira l’incert

d’arrels aquàtiques

- l’ombra precipitada al fondal

branda una feredat de bronze

ara que la font del sol

ja raja fang, i si mires

 les mans tremolen

fuig el record?

quan mor, tanca les ales?

  

canteret del consol,

el buit d’una mà

abocat al buit d’una altra.

Però encara es beslluma

 l’arc pur del dunar,

entre el blau de la boira

i sobre el groc ja trillat

un envit de carn completa

viva de set, l’esfera s’estim(b)a  

dins l’erm fondal enfurit

i és un record encès d’argelagues

- la mort de la mort

en l'estrall de l'orgasme

tesa i untosa

es dreça la tardor,

i clivellada

la dona s’hi passeja

dejuna com un dàtil