diumenge, 11 d’octubre de 2015

Octubre





Ja s’atarda estremida, l’alfàbega
el plom ja assetja
el vol del jazz

hi ha verema sense dolor?
l’estiu reblert
ara és regalim que davalla

octubre llampegueja,
ja s’albira l’incert
d’arrels aquàtiques
- l’ombra precipitada al fondal
branda una feredat de bronze

ara que la font del sol
ja raja fang, i si mires
 les mans tremolen
fuig el record?
quan mor, tanca les ales?
  
canteret del consol,
el buit d’una mà
abocat al buit d’una altra.


Però encara es beslluma
 l’arc pur del dunar,
entre el blau de la boira
i sobre el groc ja trillat
un envit de carn completa

viva de set, l’esfera s’estim(b)a  
dins l’erm fondal enfurit
i és un record encès d’argelagues
- la mort de la mort
en l'estrall de l'orgasme

tesa i untosa
es dreça la tardor,
i clivellada

la dona s’hi passeja
dejuna com un dàtil





Cap comentari: