dissabte, 26 d’abril del 2008

Alacant, sí. Commemoració del 25 d'Abril.

















Llegiu la notícia a Vilaweb


La germania de la Marina, amb la dolguda samarreta.
Hisseu els punys, travesseu
el jorn!
...
El mocador al cap,
amb una canya,
amb un tros de drap,
quatre barres de sang,
de sang, de foc,
recorrereu el jorn, exigireu raons de llum i d'aigua,
clares raons de marge i d'alegria, el dret a viure,
la dignitat d'una vida viscuda en plena llibertat,
fareu l'amor!

Vicent Andrés Estellés (La Marina Alta. llibre de Dénia, 1981)

Bella ciao, bell Alguer


Vegeu també, al bloc Poemes des de l'Alguer

dijous, 24 d’abril del 2008

Reclam

brill que retruny,
sobre el parany del mar
la lluna bruny

Lectura


Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig ser capaç de llegir-me Guerra i pau en vint minuts. Crec que deia alguna cosa de Rússia.

Woody Allen

dimarts, 22 d’abril del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 5)





Visca!



Aquest país no és res més
que un vot de l’esperit, un
contra-sepulcre




Al meu país, hom prefereix les tendres proves
de la primavera i els ocells mal abillats a les fites
llunyanes.

La veritat espera l’aurora al costat d’una espelma. Es negligeix
el vidre de finestra. Que importa al guaita

Al meu país, hom no interroga un home commogut.

No hi ha cap ombra maligna damunt la barca bolcada

Bon dia només de gairó, és desconegut al meu país.

Hom pren en prèstec només allò que es pot tornar amb escreix

Hi ha fulles, moltes fulles als arbres del meu país.
Les branques són lliures de no tenir fruits.

Hom no creu en la bona fe del vencedor.


Al meu país hom regracia.

Les matinaux

diumenge, 20 d’abril del 2008

Je me souviens... (d'escoltar la via)

De quan paràvem l'orella
a frec dels carrils infinits
i ens arribava un batec somort
que després passava de llarg.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Erotisme i poesia


Erotisme i poesia: el primer és una metàfora de la sexualitat, la segona una erotització del llenguatge.

Octavio Paz

dimarts, 15 d’abril del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 4)

La veritat us tornarà lliures
Tu ets llàntia, tu ets nit
Aquesta lluerna és per al teu esguard,
Aquesta post per a la teva fatiga,
Aquest glop d’aigua per a la teva set,
Els murs sencers són d’aquell que la teva claror du al món,
Oh presa, oh Esposada!
Les matinaux


dissabte, 12 d’abril del 2008

Per a Marina, Coral romput



Com que avui és l'aniversari de la meva Marina, i li agrada tant Vicent Andrés Estellés, Coral romput i l'Ovidi Montllor, pot considerar aquest post com un regal

dimecres, 9 d’abril del 2008

dilluns, 7 d’abril del 2008

Best Blogs Darts Thinker

El Josep Manel de Filant prim m’ha concedit el Premi Dard 2008 – Best Blogs Darts Thinker. El premi porta adjunt el següent lema: “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.


Ara em correspon a mi designar cinc premiats més. En podrien ser unes quantes desenes però vaig a decantar-me per blogs que he conegut més recentment i en descartaré tots aquells als quals ja he concedit algun altre premi en alguna altra ocasió:


- No em diguis que és un somni...


- Poemes des de l'Alguer


- Va de bo, cavallers


- La paraula és nostra


- Noves Flors


En tots ells he trobat una calidesa especial i uns escrits sempre interessants.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Córrer l'andola (presentació de "La mirada d'Ahmed", a Oliva)




El divendres passat Pilar feia la presentació a Oliva del llibre de la nostra amiga Maria Dolors Pellicer La mirada d’Ahmed (Tàndem Edicions). L’acte cloïa els actes previstos en el context de la Fira del Llibre organitzada enguany pell Servei de Biblioteques de l'Ajuntament d'Oliva, que dirigeix la regidora Rosanna Torres.
Aquesta festa del llibre ha significat la recuperació, després del parèntesi d’alguns anys, d’una important iniciativa de promoció cultural imprescindible en un poble que, com en aquest cas, té una singular significació literaria i cultural: potser més coneguda com a bressol dels grans il·lustrats valencians Gregori Mayans i Gabriel Císcar, Oliva aporta també un bon nombre, i ben rellevant,de personatges de l’actual món de la cultura (amb escriptors com la mateixa M.D. Pellicer, Francisco Brines, Joan Navarro, Enric Sòria, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori..., o gestors culturals del prestigi de Vicent Todolí , director de la Tate Modern Gallery...).
L’acte es va desenvolupar en la mateixa carpa, instal·lada al passeig de l’estació, on hi havia les diverses parades de les llibreries de la localitat; així, al costat de l’emblemàtica La Fona – símbol del la constància en l’esforç per la recuperació língüística i nacional del nostre poble - hi podiem trobar l’expositor d’una llibreria romanesa – i, de fet, el dia anterior s’havia desenvolupat una sessió de contes tradicionals de Romania. Tot plegat, un context especialment adequat per a un llibre centrat en la convivència des de la diversitat.
Efectivament, La mirada d’Ahmed explica – com ha resumit Pilar – “les dificultats que experimenta un xiquet de cultura àrab per adaptar-se i integrar-se a la forma de vida de la societat occidental (pareix que d'una gran ciutat), representada pel món de l’escola, que per als infants funciona com un trassumpte de la pròpia societat, en tant que és l’espai on es crea una xarxa de relacions socials que produeix benestar però també conflictes.” Una narració, en definitiva, que sintetitza perfectament els principals trets que defineixen l’obra de l’autora: el seu lligam amb el món de l’ensenyament, la seva preocupació social – i especialment la preocupació per valors radicalment democràtics i solidaris com són la tolerància i el respecte a la diferència -, o la preocupació estilística per trobar el lèxic just i dotar el text de ritme i de poeticitat.
La sessió es va desenvolupar amb un contingut i amb un ritme exemplars. Després de la breu introducció de la regidora parlaren, successivament l’editora, Rosa Serrano, la presentadora, Pilar Garcia, la il·lustradora, Eva Garcés i, finalment, l’autora de la narració, Maria D. Pellicer. Poques vegades he assistint a una presentació on s’hagin integrat tant harmònicament els diversos parlaments: la descripció del procés d’elaboració, feta per una editora apassionada amb el seu treball, l’anàlisi argumental i formal impecable, atenent a la globalitat de l’objecte llibre (text i il·lustració), feta per una presentadora tan sagaç com sensible, la frescor i la il·lusió d’una il·lustradora engrescada amb el resultat de la seva obra i el parlament emotiu i intel·ligent de l’autora.
El resultat va ser un públic plenament seduït per La mirada d’Ahmed, aquest album infantil que, amb paraules, una altra vegada, de la presentadora “és un producte literari total que té la sort de contar amb un text deliciós, amb una il·lustració que l’acompanya i el complements i amb una acurada edició que definitivament l’enlaira".
Després, mentre autora i il·lustradora signaven llibres, va haver temps per parlar amb coneguts, companys de treball, amics i amigues, amics i amigues que, a més, escriuen com Rafa Gomar, Elvira Cambrils, Carles Siscar, Josep Lluís Roig, Tomàs Llopis..., i per comprar un llibre en català, L’home manuscrit de Manuel Baixauli , i un altre en romanès, Poezii de Mihai Eminescu.
En anar a agafar el cotxe, just en la paret a tocar de la qual l’havia deixat aparcat, em va agredir els ulls una pintada grollerament xenòfoba que repudiava “moros y rumanos”, però també n'hi havia d' altres que omplien aquells amplis murs amb eslogans de defensa del nostre poble i de les llibertats de tots. Escriure, presentar un llibre que parla de respecte, de cohesió social, de llibertat i de solidaritat, havia estat- ara ho veia - una passa més d’una eterna lluita.

dijous, 3 d’abril del 2008

Córrer l'andola (recordant My Lai)


El proppassat 16 de març s’acomplien 40 anys de l’execrable matança de My Lai.Per guardar-ne memoria, al mateix poblet on es va consumar la massacre s’hi va celebrar un senzill acte. Nguyen Hoang Son, el vicepresident dela província a què pertany, va dir una frase que honora tot un poble: “no tenim odi”; i va demanar el que ens hauria d’avergonyir que s’hagi de demanar: “Fem una crida a la solidaritat per defensar la pau, per defensar la vida i per recordar al món que no s’ha d’oblidar la matança de My Lai”.
Aquell dia ja llunyà, la companyia nordamericana Charlie va arribar amb helicòpter al llogaret de camperols vietnamites cercant les tropes guerrilleres del Vietcong. No hi van trobar ningú i, rabiosament frustrats, es dedicaren durant quatre hores a violar, prendre foc a les cases, llençar granades dins els refugis i disparar indiscriminadament a homes i dones, ancians i nens. El resultat fou al voltant de 500 civils morts.
Un any després, el periodista Seymour Hersh va desvelar el fet, servint-se del testimoni d’un veterà de guerra, Ron Ridenhour.Tot i que s’hi va organitzar una comissió investigadora i és va provar provar un gran nombre de violacions, tortures i tota mena d’atrocitats, a la fi només es va condemnarWilliam Calley, el tinent que comandava les tropes. Aquest, però, només va romandre tres dies a la presó, fou excarcerat per ordre de Richard Nixon i se li commuta la pena per la d’arrestament domiciliari, del qual fou alliberat als cinc anys.
No conexia la fotografia del carnatge – de Ronald Haberle -que encapçala aquest article. Em va esgarrifar quan la vaig veure al diari Público (30-03-08), l’únic mitjà de comunicació, als quals he tingut accès en aquestes darreres setmanes, que s’ha fet ressò de l’efemèride. N'hi ha d'altres molt més conegudes, tant que han esdevingut autèntiques icones de la resistència i la repulsa a aquella guerra imperialista, com la instantània d’Eddie Adam que mostra l’execució d’un membre del Vietcong en ple carrer de Saigon o aquella altra en què la petita Kim Phung fuig del napalm amb que els americans han bombardejat el seu poble, he volgut que totes dues clougueren aquest article.
La meva generació va ser fortament impactada per l’horror d’aquells fets i aquest testimoni no és res més que una altra baula del compromís polític i social que vaig asumir en aquella època.












dimecres, 2 d’abril del 2008

Jo t'


Estimada, tu ets el meu millor jo
Percy B. Shelley

La Catosfera literària ja és a trenc del bull

Toni Ibañez ha escampat la primícia, el projecte de primera antologia literària de blocaires ja ha començat a rutllar i, si tot va bé, per al mes de maig naixerà la criatura.
Caldrà celebrar-ho, i la millor celebració serà llegir-la.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 3)

Comuna presència

Tens pressa d’escriure
Com si estiguessis en retard amb la vida.
Si això és així, festeja les teves fonts.
Acuita’t.
Acuita’t a transmetre
La teva part de meravella de rebel·lió de benevolència.
Efectivament tu ets en retard amb la vida,
La vida indicible,
L’única a fi de comptes amb la qual acceptes d’unir-te
Aquella que t’és privada cada dia pels éssers i per les coses
De la qual n’obtens penosament d’aci d’allà qualques fragments descarnats
A l’extrem de combats sense mercè.
Enfora d’ella, tot no és res més que agonia submisa, final groller.
Si trobes la mort durant la teva tasca,
Rep-la com el bescoll suat troba bo el mocador eixut,
Inclinant-te.
Si vols riure,
Ofereix la teva submissió
Mai no les teves armes.
Tu has estat creat per a moments poc comuns.
Modifica’t, desapareix sense recança
Avinent amb la rigor suau.
Venciment rere venciment la liquidació del món prossegueix
Sense interrupció
Sense esbarriada.

Eixamena la polseguera
Ningú no descelarà la vostra unió.
(De Le marteau sans maître)