Mans amb el do remot del coure
celat
dins l’apetit, l’encet d’on neix
el toc elèctric, la nuesa
- reclam d’abans
del pes
aquest mirall excels de
la carn
que és sempre verge
terraprem de la pruna,
la victòria d’un solc espès
retorna la llum a l’escletxa fundadora,
-bàlsam de llàntia
encesa
la llengua s’hi rabeja
damunt el mos
i alçatrèmol del tany
veler inflat de mitjanit, quan ja collat
beslluma
com el
tall d’una espasa esposa,
- formós en el
galop
alt en la dansa
ample en la
lliurança
compàs del tast del trau a l’enjòlit de
l’èter,
el vi electritza el tremp de les venes
i sortosa s’enrama la sal del desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada