Segueixo el dolç ritme harmònic i atleta
el bell joc de cames, el fort cos tibat.
Lliures se m'esmunyen i el futur flameja,
deixen una estela com de vi vessat.
Lliures se m'esmunyen i el futur flameja,
deixen una estela com de vi vessat.
M'agraden les dones dalt la bicicleta,
ensenyes altives de civilitat.
2 comentaris:
Quina estrofa més bonica. Estic d'acord amb tú, Carles; respecte a l'harmonia, la civilitat... i tot el demés.
Aquest poema sembla com si ja fes temps que em rondara pel cap. La fotografia que l'acompanya la vaig fer ja fa uns anys, a Helsinki. L'altre dia a Barcelona em va venir al cap el poema tot i que en un estat embrionari. I ara ja l'he refet tres vegades des que l'he penjat: sembla un pa que el rent fa créixer i assaonar-se. M'agrada que t'agrade.
Publica un comentari a l'entrada