(imatge: nadadora veloç. Treta de la web: mua.ua.es)
Ahir vam anar a l'exposició antològica que s'inaugurava al museu de la universitat d'Alacant en homenatge de l'amic Llorenç Pizà (que ens va deixar no fa encara dos anys). Tot i que vam poder gojar d'una ben llarga coneixença. A tots els amics d ela colla ens va sobtar la quantitat i la qualitat d'obra que s'hi ha pogut aplegar i com des dels seus quadres semblava que encara ens comuniqués el seu gust de viure.
Després, ja de tornada a la comarca, vam acabar a Xàbia, assistint a l'actuació en què la Romàntica del Saladar presentava el seu darrer disc i on, com mai no deixarà de passar, també va haver sentides paraules de record per l'altre company desaparegut (dos anys abans), el Pep Bas.
Un regust agredolç: La impressió que anem arribant a mar i, a la vegada, la sensació reconfortant que aquella nostra generació de lluitadors encara té ressò en els que ens segueixen.
Després, ja de tornada a la comarca, vam acabar a Xàbia, assistint a l'actuació en què la Romàntica del Saladar presentava el seu darrer disc i on, com mai no deixarà de passar, també va haver sentides paraules de record per l'altre company desaparegut (dos anys abans), el Pep Bas.
Un regust agredolç: La impressió que anem arribant a mar i, a la vegada, la sensació reconfortant que aquella nostra generació de lluitadors encara té ressò en els que ens segueixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada