Sylvia Plath, en record i homenatge

CANÇÓ DE BRESSOL D’ALACANT

A Alacant tiren d’esma els barrils
Sobre els bonys de les llambordes,
Al davant dels restaurants, grocs com les paelles,
Sota els balcons atrotinats dels últims carrerons,
             Mentre als terrats
             Els galls i les gallines
Espatllen el descans amb cops de testa i amb cloqueigs.

Tramvies de color taronja dringuen mentre feixugament
Empenyen els passatgers davall xiulets blaus indi
I fan repunts des dels cables com l’escuma:
Vora el moll brunzent els amants
             Senten als altaveus retrunyir
             Des de cada palmera de llums de neó
Rumbes i sambes que cap orellera no pot apaivagar.

Oh cacofonia!, deessa de bregues i romanços,
Dama de gola esqueixada de gaites i platerets;
Que els teus con brios, els teus capricciosos,
Els crescendos, les cadenzas, els prestos i prestissimos,
             Siguen el meu cap sobre el coixí,
             (Piano, pianissimo),
Bressolat pel murmuri de lires i violes.
 

Traducció d’Isidre Martínez Marzo