L'ofrena a la natura
Natura amb cor profund on els cels s’hi reposen
Ningú
haurà com jo amat amb tant d’escalf
La claredat
dels dies, la dolçor de les coses
L’aigua lluent, la terra on la vida ha
grillat.
El boscam, els estanys i i el sembrat generós
Han tocat els meus ulls més que els esguards
humans
M’he recolzat a l’ampla bellesa d’aquest món
Del temps divers les flaires he entomat amb les mans.
He dut els vostres sols talment una corona
Al damunt del meu front ple d’orgull i franquesa
en jocs he igualat la tardor laboriosa
I he vessat plors d’amor si l’estiu m’abraçava.
Jo he vingut a vos sense por ni prudència
Lliurant-vos la raó per al bé i per al mal,
Tenint per tota joia i tota coneixença
La vostra ànima airosa amb ardits d’animal.
Com una flor oberta on s’hi posa l’abella
ma vida ha escampat perfums i cants
I el meu cor matiner és com una corbella
Que us ofrena rams d’heura i gerds tanys inclinats.
Tan submisa com l’ona on els arbres
reflecteixen
He sabut dels desigs covant al capaltard
Que fan nàixer al cor dels homes i les bèsties
La bella impaciència i el voler divinal.
Jo us sostinc tota viva entre els braços,
Natura,
Ah! Caldrà que els meus ulls s’omplin d’ombres
un jorn
I que vagi al país sense vent ni verdura
Que no visiten mai ni la llum
ni l’amor... 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada