Saó i el centenari de Fontilles

   Aquesta setmana m'ha arribat l'exemplar de setembre de la revista Saó, amb la grata sorpresa que dedica el seu dossier central al I Centenari de la fundació del sanatori de Fontilles, un grapat d'articles on podem veure la gran importància que aquesta institució ha tingut, i encara té, a nivel de recerca i d'eradicació de la lepra. No estem parlant només del centre d'investigació de la lepra més important existent a l'estat espanyol,sinó d'un referent internacional de primer ordre  en el seu àmbit d'actuació. A l'estudi que Josep Bertomeu i Tere Ballester van publicar a la revista Aguaits, fa més de 10 anys, hi podem trobar ja dades ben interessant de la deva història, especialment del període republicà, quan va ser incautat i convertit en sanitori de gestió pública.

   Però, segurament, la meva sensibilitat davant aquest dossier es deu en gran part a la càrrega emotiva que per a mi - com per a molts habitants de la Marina Alta - té la malaltia de la lepra. Una afecció que va tindre una importància singular a la nostra comarca,  raó per la qual, segurament, s'hi va fundar aquí aquesta institució pionera. Una rellevància que podem podem veure reflectida en dos iniciatives anteriors a l'erecció del sanatori que afecten els dos pobles amb que guarde uns lligams més estrets: Gata, el meu poble de naixement i Pedreguer, el poble on visc.

   Així, en 1879 veia la llum l'interessant estudi Observaciones prácticas sobre la Lepra. Topografia de la Villa de Pedreguer, del doctor Salvador Calatayud i, tretze  anys després, entrava en funcionament el llatzaret de Gata (Foto: Sònia Soria Soler. Panoramio) que havia impulsat Juan Martínez Blasco, conegut com a "el rector leprós". En el meu temps d'infantesa, aquell humil edifici era ja només una ruïna, però mantenia  un magnetisme que ens atreia i ens emporuguia a la vegada, de tot això ja en vaig fer aquesta breu remembrança a l'apartat  "Je me souviens..." d'aquest bloc.