(Foto treta de Serra Amunt -Wikiloc)
La soledat,
als alts,
és un hivern que no
encongeix,
un bell nu sense casa
la terra sense
retorn,
només un enigma
picat en cercles i
regalls
que acondueix a
l’oblit
on la fidelitat
és d’amor sense fils,
una carrasca amatent
a l’abraçada
i l’aigua una promesa
sense llei per
allerar-la,
només un glop de pau
on tot,
encara i ja,
és superflu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada