A la meua germana Maria Rosa
Aquest lent
cercolar el cep vell,
la màtria fonda del vi
quallat d’ancestres
(l’enfilall de tots els morts
en el mot d’un sol cabdell)
i la irrupció
sonora del clivell,
com el llamp
que romp el xàfec
(el vol d’una hamaca
quan s’envernissa de lluna)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada