dimecres, 16 de novembre del 2016

Al celler del crepuscle





Al celler del crepuscle
la mà encrespada
            de l’oratge
alça a punt de neu
una abundor encara tèbia
de llet

un son ensordit d’abisme
rovella l’àncora,
un lent pesar de campana
aplana l’erm

lent pentinar de gata,
l’ai profund del barquer