És, justament, aquest nu acrobàtic d'Isabelle (1985) la fotografia que em va fer conéixer l'obra de Jean-François Bauret (Paris, 1932). Em va fascinar l'equilibri i l'eixancament d'aquell cos tan prim, i em va meravellar com es podia fer una fotografia que, amb una positura tan explicita, pogués velar, no mostrar, suggerir..., mitjançant un hàbil joc de llum i ombres.
Després he pogut conèixer una bona mostra de la seva obra i confirmar la seva dedicació al retrat, especialment de nus, i el seu interès essencial pel explorar uns forçaments posturals - el que ell en diu expression du corps -que revesteixen els cossos d'una imantació especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada