La meva coneixença de l'obra d'Edward Weston (1886 - 1958) s'inicia amb la visió d'un retrat de Tina Modotti, nua i estirada sobre el sòl de terra d'un terrat. Aquesta va ser, certament, una de les imatges fotogràfiques que més m'han impactat per l'extraordinària força i sensualitat que desprenen les formes tan turgents com harmòniques del cos de l'artista, modelat per la llum, impossible de contemplar sense que et semble acaronar-lo amb la mirada.
Després ja hem vaig deixar seduir per moltes més fotografies igualment sensuals encara que canviés la superfície imantada dels nus per les panoràmiques de la fàbrica armco, combinant la verticalitat de les xemeneies amb la corbatura de les tuberies, la senzillesa tan subtil dels objectes d'artesania mexicana o les tasses de wàter de ceràmica, la pell tesa o ruada de fruites i verdures, la delicadesa mòrbida de les conquilles dels mol·luscs, l'atracció torbadora dels paisatges del desert de Mojave, les platges, roques o espadats del nord de Califòrnia...
Sóc un aventurer en una expedició, obert a noves sensacions, anhelant d'ampliar l'horitzó, no amb l'esperit d'un conqueridor militar per a imposar-me a mi mateix o per a imposar les meves idees, sinó per identificar-me amb mi mateix i per a unir el que considero com a part significant de mi: el "jo" dels ritmes universals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada