Report de la marea
¿Terra i cel han renunciat als seus eixarms estacionals, als seus parloteigs subtils? Ni aquest ni aquella tenen encara, sembla, projectes per a ells, benaurança per a nosaltres.
Una branca es desperta a les paraules daurades de la llanterna, una branca dins l’aigua fada, un branquilló sense avenir. L’esguard se n’abraona, viatja. Després, de nou, tot llangueix, pacient, es balanceja i sofreix. L’acant simula la mort. Però, aquesta vegada, no farem camí ensems.
Benamada, rere la meva porta?
(La parole en archipel)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada