dimarts, 26 d’octubre del 2010

L'alba del món




   La poesia és el vocable verge de tot prejudici; el verb creat i creador, la paraula nou-nascuda. Ella es desenvolupa a l'alba del món. La seva precisió no consisteix a denominar les coses, sinó a no allunyar-se de l'alba.

Vicente Huidubro



a

3 comentaris:

  1. zel26 d’octubre del 2010, a les 22:22

    És una definició tan bonica, que no sé què dir..., salut, carles!

    ResponElimina
  2. El veí de dalt27 d’octubre del 2010, a les 1:14

    Encertada. En trobaríem d'altres, oi?

    ResponElimina
  3. Carles Mulet Grimalt27 d’octubre del 2010, a les 12:42

    Teniu raó. Aquesta definició em sembla bonica, sobretot, perquè lliga la poesia al temps de naixença, en la ratlla que separa el pur sentiment inexpressable de l'intent de dir: puresa, enlluernament, estrena...

    ResponElimina