Saps una cosa, Carles? Crec que és la primera vegada que llig una cosa de Saramago i no hi estic d'acord. Supose que perquè aquesta afirmació ataca un dels meus principis vitals, que és, precisament, l'optimisme combatiu. Amb tots els respectes (tots i més!) per Saramago, i des de la gran admiració que li professe, em permet manipular la seua màxima: "Els únics interessats a canviar el món són els optimistes, perquè també són els únics que creuen que es pot canviar el que hi ha". I gràcies per les teues petites entrades sempre suggeridores.
Clar, però crec que això s'ha d'entendre amb una mica d'ironia o estrafent-ne una mica el significat... en el sentit que els "panxacontents" (o bé "ingenus", acomodaticis"...) accepten l'estat de coses i fàcilment creuen que viuen en el "millor dels móns possibles". En canvi aquells que aquells que tenen la "sensibilitat agutzada" a veure tot el mal que hi ha, les injustucies... I, el que és més important, que les coses si van com van encara poden empitjorar, s'hi senten empesos a lluitar per canviar-ho, fins i tot si pensen que això és un projecte "utòpic" .en el pìtjor sentit de la paraula) perquè no hi veuen res a perdre i, almenys salven la seva dignitat És precisament perquè crec que ho diu com una paradoxa provocativa que m'ha agradat de citar-la
Saps una cosa, Carles? Crec que és la primera vegada que llig una cosa de Saramago i no hi estic d'acord. Supose que perquè aquesta afirmació ataca un dels meus principis vitals, que és, precisament, l'optimisme combatiu. Amb tots els respectes (tots i més!) per Saramago, i des de la gran admiració que li professe, em permet manipular la seua màxima: "Els únics interessats a canviar el món són els optimistes, perquè també són els únics que creuen que es pot canviar el que hi ha".
ResponEliminaI gràcies per les teues petites entrades sempre suggeridores.
Clar, però crec que això s'ha d'entendre amb una mica d'ironia o estrafent-ne una mica el significat... en el sentit que els "panxacontents" (o bé "ingenus", acomodaticis"...) accepten l'estat de coses i fàcilment creuen que viuen en el "millor dels móns possibles". En canvi aquells que aquells que tenen la "sensibilitat agutzada" a veure tot el mal que hi ha, les injustucies... I, el que és més important, que les coses si van com van encara poden empitjorar, s'hi senten empesos a lluitar per canviar-ho, fins i tot si pensen que això és un projecte "utòpic" .en el pìtjor sentit de la paraula) perquè no hi veuen res a perdre i, almenys salven la seva dignitat
ResponEliminaÉs precisament perquè crec que ho diu com una paradoxa provocativa que m'ha agradat de citar-la