(imatge treta de CiutatOci)
Crec en la reencarnació del desig,
que tot serà igual, de nou, una i una altra vegada.
Que tu vindràs, que jo temptaré els dits,
que tu seràs, de nou, sorpresa invertebrada.
(Un boxejador entre la boira. "Viatge, nota XI)
M'encanta!
ResponEliminaMoltíiiiiisimes gràcies. He anat -i vaig- excessivament atrafegat i feia dies que no passava a visitar-te virtualment.
ResponEliminaS'agraeix el detall.
Entre altres coses, he estat corregint un llibre de poemes que apareixerà a principis de l'any que ve. I he llegit un poema que jo no vaig escriure amb aquesta intenció, però que pot ser una reflexió sobre el que passa ara entre Catalunya i Espanya:
En són més, com els salvatges,
i empenyen rere mapes i excuses,
rere les lleis, ordenances i [misèries,
rere la pols eterna i els huracans [perennes.
Les seves veus raspen les pàgines
dels llibres del teu país.
(els dos últims versos són de Claude Beausoleil en versió d’Antoni Clapés)