Encontre d'escriptor d'Eivissa i la Marina

dimecres, 26 novembre de 2014

Afinitats electives: Flor Garduño, la dona somni.




Vaig descobrir i em vaig interessar pel treball de la fotògrafa mexicana Flor Garduño (1957) gràcies a l'amic, i també fotògraf,  Paco Martí, amb qui he publicat  "Dormir", un treball cooperatiu de narració i imatges integrat dins el projecte  6000 estúpids i 10 més, que es va presentar a la III Nit de Contes i Fotorgrafies al Papau,  a la ciutat de Gandia. 
L'obra de Flor Garduño m'ha impressionat notablement per la força de suggestió que impregnen les seues imatges, revelades en escala de grisos i centrades en les natures mortes, els retrats i els nu.
El que més m'ha interessat de la seua mirada introspectiva ha estat la captació del món ritual, màgic de la població indígena, com també  la relació subtil que estableix entre dona i natura endins d'un àmbit oníric.





dilluns, 24 novembre de 2014

Pols enfugit







Pols enfugit,
lliscant per fosc perill
que unta l’esquena

Lluor d’ulls agraïts,
dels dits enfollits d’alba.

diumenge, 23 novembre de 2014

Matí màgic al Jardí de l'Albarda




   Aquest matí, al jardí de l'Albarda de Pedreguer, més d'un centenar de persones hem pogut assistir a un acte literari quasi màgic, La Marina amb veu de dona, on Xaro Cabrera, Pepa Guardiola i Carme Miquel, acompanyades pels excel·lents músics Cristina Martí i Alex Velázquez, han llegit fragments ben triats de la seua obra, referits a escenaris, passeigs i arbres de la nostra comarca per acabar amb una carta a la marina ten emotiva com reivindicativa. Fins i tot el temps s'ha fos impregnat d ela gan d'escoltar dels assistents i s'ha aguantat el ploure per acabar amb un perfecte somriure de sol.

dissabte, 22 novembre de 2014

divendres, 21 novembre de 2014

Àlbum, 164: John Dos Passos i el Cementeri dels Anglesos, a Dénia





Seria bell morir a Dénia
jove en l'arderós vigor del sol
reposat en el blau cremant de la mar
en el reclam persistent dels pujols de ferro:
Dénia, on la terra és roja com el rovell
i els pujols són del color de la cendra.
Oh, podrir-se en el sòl aspre
fondre`s en el foc omnipotent
d’aquest déu blanc i jove, l’incandescent déu solar
per trobar una sobtada resurrecció
en el càlid raïm nascut de la terra i la llum
que les dones joves i els nens xafen
convertint-lo en most que farà rajar per a generacions futures
un vi ple de la terra
del sol.