dilluns, 1 setembre de 2014

Capvespre a Pola





esquenes o llençols
el goig s'esmuny pel vespre,
rebel com un gargot

finestres que són ulls
i andoles cap al tard
amb grues de peirons

- rengles de roba estesa
prenent el sol morent


diumenge, 31 agost de 2014

Pensament, 73: De fer, desfer i estrafer.




   Si hem capit que només es pot fer amb l'eina de desfer, ens adonem que el manament irreductible seria  fer sense estrafer.


dissabte, 30 agost de 2014

M'agrada Marina Tsvetàieva







EL TEU NOM, UN OCELL A LA MÀ…

El teu nom, un ocell a la mà,
el teu nom, tros de gel a la llengua.
Un sol, únic moviment dels llavis.
El teu nom, amb les seves cinc lletres.
Piloteta atrapada a ple vol,
picarol platejat a la boca.
Quan es llança al llac silent la pedra,
fa un sanglot com qui diu el teu nom.
En el lleu ressonar de peülles,
en la nit, el teu alt nom retruny.
I ens el diu igualment a les temples
el cruixit del gallet que espetega.
El teu nom –però, oh, impossible!-,
el teu nom és com un bes als ulls,
en el fred dolç d’immòbils parpelles,
el teu nom és un bes a la neu.
Glop gelat i celest de la font.
És profund, amb el teu nom, el son.

Traducció de Júlia Ferrer / Ricard San Vicente
(versió treta del blog rosa d'ibur: versos i vida) 


divendres, 29 agost de 2014

Trànsit





El temps fa  escorça i el batec copula i copula. Enllà de tota mà,  la paraula s’aflama
sota terra, s’entotsola com una serp endormida.

A dins el ventre es murgona el crit, i vaig ferest  entre argelagues. L’hivern m’entoma
 i jo sóc lluent,com només espanta la nuesa.

L’herba és un acull on habita el peix que venç la sequera. D’argila són els meus astres.
Avença el tacte i a dins el ventre m'avergon(y)eix la rosa.

El miracle sempre és de vidre.
L’alat s’escriu amb núvols.


dimarts, 26 agost de 2014

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Homenatge a Cesare Pavese





Vindrà la mort i tindrà els teus ulls 
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’aboques sobre tu mateixa
al mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia nosaltres també sabrem
que ets la vida i ets el no-res.

La mort té un esguard per a tothom.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure en el mirall
que ressorgeix un rostre mort,
com sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a l'abisme muts.


(Vittorio Gassman)

(Paco Ibañez)


dilluns, 25 agost de 2014

Toc i cos (conte popular)






s'afua el toc

quin soll d'estels
pel recompte afamat
de les tendreses

s'aviva el cos

ai! Marieta
quantes ungletes
que té l'afabegueta