dijous, 22 de setembre de 2016

El cos quan es dóna


(instal·lació d'Antoni Miró. Port de Xàbia)



El cos quan es dóna
enclou l’abim en l’alè

és d’ona
- arrissament plaent
sense banderes

i és dona
- ànsia d’esponja nutrícia
avenc i cabellera
tremolosa de música


dilluns, 19 de setembre de 2016

De sobte treu el llom





De sobte treu el llom
Sobre el bisturí lluent
de l’horitzó

balla la carn
i es retorç com el cavall
quan juga a escacs

la llum s’allarga ungla
i  arpeja sons de llúdria
al flancs llaminadura
de vaixell

el desig au
és  llest de fum
i foll d’escuma

la fam s’ajusta al pa
amb un roig
d’arrel que s’encofurna


dimarts, 13 de setembre de 2016

Despullament







¿Quin és l’unt d’argent viu
que s’atreveix al naufragi?

- l’acompliment de l’anell,
ja ull dejú,
retorna a l’arbre obscur
que enclou la gràcia



¿serà l’alè en suspens
un acord que ja no espera?

-sorpresa elèctrica de l’hivern,
es l’hora de destriar,
en el desig,
l’esforç del somni



¿serà soll de tarquim
o mot frec que revela?

- l’esment pàl·lid
del meu nom
segueix movent
les busques dels rellotges.



 ¿d’on aquest doll que no diu,
emmotlla?

- El bes llum és un goig
reflectit en la febre,
si errant
és perquè canta



diumenge, 11 de setembre de 2016

Et recorde amanda


Bon cop de falç

Descoberta


  






Per a Naia


La infantesa que tresca
esvalotada per la platja
i s’encara 
                 encara alada
al jou de la gravetat

al sondroll d’emmirallar-se
en el senyal del seu pes
descalç sobre l’arena

aquell batec de cor
vidre per estrenar
era un repic que repetia
ara
        ara
               ara.


dijous, 18 d’agost de 2016

Pensaments, 106: De la història críptica dels valencians






La victòria està condemnada, en el punt d'imposar-se s'aniquila. La derrota, en canvi, romandrà com un dol que es grata la cicatriu, com un fem, com un afany.



divendres, 8 de juliol de 2016

De nou, L'amant de Lady Chatterley





Fa uns dies, com faig cada començament d'estiu, vaig fer un passeig per les paradetes de llibre vell que hi ha al final del carrer Campos de Dénia. Entre els llibres que vaig trobar d'interés, i vaig comprar, hi ha L'amant de lady Chatterley, en una edició de 1979. Fa molts anys la vaig llegir en castellà i recordava que em va interessar prou però ara que he començat a rellegir-la estic sorprés de veure com m'agrada. Per fer-ne un tast, mireu com comença:

La nostra és una època essencialment tràgica, per això ens refusem a prendre'ns-la tràgicament. El cataclisme s'ha esdevingut, nosaltres som entre les ruïnes, comencem  a bastir nous i reduïts hàbitats, a fundar noves esperances. És una tasca més aviat àrdua; ara no hi ha cap via fàcil devers l'esdevenidor; però fem marrada, o bé saltem per sobre els obstacles. Cal continuar vivint, siguin pocs o molts els cels que s'hagin esfondrat.

o bé això altre:

... Connie havia adoptat les normes dels joves: el moment present ho era tot. I els moments se succeïen sense dependre necessàriament els uns dels altres.


Tot això va ser publicat per primera vegada en 1928... Ja veieu, no hi ha res nou davall el sol. Roda la mola...