diumenge, 30 d’agost de 2015

Ensems





érem l’arbre oferent    d’un prec esbatanat
i el camí es descomptava    bressolat per batecs
submergits en l’entranya

ensems d'un son de llet     com glateixen uns pits
d’illa verge  quan  dorm   i els arpegen els dits

ben tebis de la calma


diumenge, 16 d’agost de 2015

Retorn a casa





Retorn a casa

un buit ombriu  ha crescut
en els gest esquiu dels gats
rere el verdor supervivent de les plantes
els nostres dits gargotegen
en el polsim de temps que s’hi ha escolat
rere la nostra esquena

forasters de sobte esmaperduts
dins la bombolla espectral
d’un parèntesi clos, sense petjades.


diumenge, 9 d’agost de 2015

Sempre véns per les petges





Sempre véns per les petges que fonen la latència, neu
cera cremant que cerca amant i revolta de fòsfor a les venes

¿el destí  de tot frec d’au  és tornar-se  negre embat
que ofega i ofega l’escull
o
 dolç celler acomplert quan, ja murta en la lliurança,
com un somriure d’oblit el besa?
el toc mai vist es desxifra dins el toll argentat de la nit
i pel intersticis del cos regalima un excés d’alba

I vaig i em perd cercant el jóc, amb l’esca al ventre
I sóc so nu que gira i gira a dins l’orsa del vesper
i rebuf del  trot dels cants i glop d’atzar melat

i bressol de fenc on, blanca, caus d’orgasme.


dissabte, 8 d’agost de 2015

Alçaprems d'aigua





Hi ha mots com lluïssor lepra o resina
suculències encovades i lliscadisses
d’olor a cuixes enrosades a ruda embullada
que s’esfilagarsa enllà del gual dalt el penyal

(El riu pressent l’èmbol peresós amb què s’acoblen les serps
tota la saviesa que cap dins un claustre)

(Mentre Ella tem el tèrbol zel del riu per l’ampla corba
densa de silenci)

dimecres, 5 d’agost de 2015

Encès brocal d'agost







Ressò de trons a dins l’aljup eixut de la calor
pel bull de la nit circulen records de trens tempestuosos
ja tot es torna impúdic rere el vel suat de l’estiu


allò que fou soscavament d’un caramell de gel
i aiguaneu de cançó  clara del torrent
i penó orejat del cos i corbada esgarrifança

l’encès brocal d’agost  endanyat de baladre
 em duu als narius el dolç estigma reclam
negre de cafè amb rom ben cremat

Ella s’eixanca en un balanceig de malucs d’orgue
i el sol es buida a dins la balma que crea l’espelma
amb el llest xuclar sedec de les avencs aviciades

i l’àncora en la carn i l’esquinç sagnant encara