Disposició poètica

   S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l

Joan Margarit

Imatges de cap d'any: capvespre atecà

Tornàvem de fer una passejada a una banda i a l'altra del riu. En arribar ja a prop de casa el crepúscle va adquirir una d'aquelles tonalitats estranyament pictòriques, que només es mantenien un moment, enjolit, i ja van decaient cap al domini de l'ombra. Vaig fer unes quantes fotografies, aquesta m'agrada especialment pel complement dels arbres nus i corbats, aportant-hi i una il·lusió de dinamisme...

L'amiga em pensa

L’amiga em pensa

polsim de papallona

brúix(ol)a meva!

Afinitats electives: Helmud Newton, l'espill de Venus

   A l'agost de l'any passat ja us vaig deixar aquí el meu esbalaïment davant la Venus a l'espill de Velazquez que s'exposa a la National Gallery de Londres. No era res més que un de tants dels que em estat absuïts per la força voluptuosa d'aquest quadre engolidor. Aquesta foto és la prova que Helmud Newton en fou un altre.
   Me'l puc imaginar contemplant-lo amb els mateixos ulls dilatats i morosos i, deprés parant minuciosament, en aquesta sala despullada i abocada a l'exterior l'escenari que li permetés fer la seva rèplica fotogràfica. Aconseguir-hi el mateix esclat invitador del lliri blanc embegut en la seva autocontemplació, el mateix rostre irremeiablement fals a l'espill, el cupid reconvertit aquí en còmplice cambrera de l'amor...
En temps enjòlit: un eco més, un nou batec que realimenta  l'etern cercle-envescador.

Je me souviens...

De quan ens engolíem la molla bategant de les petxines, fent servir la closca d'una per arrencar l'altra..., més i més aviciats en aquell sabor de cony de mar.

Capsa del secret

Enigma humit

l’aura tintada d’ambre

damunt l'oblit

ençà de tots els panys

l’acord de les entranyes

Vel i desgel

l’alè antic d’argila

damunt l’espill

enllà de tot l'escrit

el llenç que tempta el tacte

Nadal al portet de Xàbia

   El dia de Nadal vam dinar a casa, amb Maria i Ferrer. Després van anar a fer una passejada al portet de Xàbia. Aquest indret té quelcom d'especial, el seu joc de llum i color m'ha captivat ja moltes vegades. Aquesta vesprada la llum tamisada del capvespre tenyia tota la badia d'un blau gairebé impossible. Vaig aprofitar per fer algunes fotografies.

Saó

Forma saborosa que l'acord perfila com ho faria la lluna amb un cascada de xiprer.
Vapor naixent, alè de flor, revol suspés. No hi regeixen les lleis esclaves de la terra. La devoció s'escola pel seu solc sense oblit.
Oh!, reclam d'esplet. Soler clement.

Comuna presència (versions de Rene Char, 33)

Perquè retre's?

Oh! Retrobada, les nostres ales van a l'ensems

I el blau els és fidel.

Però que és el que brila encara per damunt de nosaltres?

El reflex morent de la nostra audàcia.

Quan l'haurem recorregut,

Ja no afligirem més la terra:

Ens esguardarem.

(Les matinaux)

Contrallum

esca-foguer

d'un unt tan fosc que encega

l'esguard mesquer