Encontre d'escriptor d'Eivissa i la Marina

dissabte, 22 novembre de 2014

divendres, 21 novembre de 2014

Àlbum, 164: John Dos Passos i el Cementeri dels Anglesos, a Dénia





Seria bell morir a Dénia
jove en l'arderós vigor del sol
reposat en el blau cremant de la mar
en el reclam persistent dels pujols de ferro:
Dénia, on la terra és roja com el rovell
i els pujols són del color de la cendra.
Oh, podrir-se en el sòl aspre
fondre`s en el foc omnipotent
d’aquest déu blanc i jove i ardent, l’incandescent déu solar
per trobar una sobtada resurrecció
en el càlid raïm nascut de la terra i la llum
que les dones joves i els nens xafen
convertint-lo en most que farà rajar per a generacions futures
un vi ple de la terra
del sol.


dijous, 20 novembre de 2014

O: el gruix del mot és el poema


(imatge treta d'Edicions 96)


A Joan Navarro i a Pere Salinas, 
pel seu O: Llibre d'hores



Gargot. Espelma. Primer  fum de l’aurora.  Enlairament.

La sang vella del terròs. El magma. La clorofil·la. El reducte sagrat de la naixença.

La vella teranyina. L’ombra que avença el solatge de les cendres. Calma. La mortalla encalcinada d’un albat.

La fam del furó. El fred que jau a dins la fosca. L’olor  negra del presagi. L’aljup llacat de floridura. L’excavació callada de l’oblit

El parany lent de la duna. La carn quan udola. La docilitat de l’argila. El cuc que paladeja el fem. El glop profund del consentiment

Enllà dels ossos. El cel desabrigat. L’enramada. El clivell. La pedra-carn de rossetta. L’avenç. El cèrcol. L’anhel que prenya el vol. El guany de la pèrdua.

La mà que empunya l’espasa dels noms. Els ulls presos en la brasilada. El plecs intocats de les entranyes. La bresca ovada del bogamarí.

Enjòlit. Batec tel·lúric. Revessar indòmit de la llum. Espurna i tremolor de la carn. L’arrim de la nuesa.

Pregària d’ales. Escorrim. Veu transparent de l’aigua. L’alè matern. La casa com l’ungla s’encarna.

De sobte la tangent. L’instant abans del toc. L’inevitable.



dimecres, 19 novembre de 2014

dissabte, 15 novembre de 2014

De fluència




A Pilar, que governa les marees

l'amat
torna imant,
és un clau fundador


cel sagnant,
l'amant
s'avença a l'horitzó