dijous, 30 de juny de 2016

Concordança




Si légèrement vetue
André Breton


La cera bruny
corpresa d’alba

encara amb l’estupor
retut d’un guant,
Ella ve del parany
clar de la gràcia

i s’atreveix,
com un peu d’àngel
sobre el tarquim

com un Jo sense oblit,
l’avenç d’una mà d’aire
sota el vestit.


dissabte, 4 de juny de 2016

Dues roses




Venia a demanar-s’ho. Només Ella, l’hora d’au ran l’acull del silenci.  I fou com treure el primer brot de l’estiu de la nit. Ens arraulírem al clos d’ulls encesos i foscor de cera cremant. Els cossos eren dues roses que han crescut massa juntes, com si un empelt venturer ens hagués concedit un bes de pètals compartits. I Ella s’escoltava el palpit de riu forçat forçant les temples. I les meues mans llegien el desgel del Talmud en la seva estesa mel jueva.


diumenge, 29 de maig de 2016

Pensaments, 103: D'enlaire






envolar-se vol remor / brot broll d'au o aigua // l'enlaire és gest femella // cal humiliar-se / per merèixer la font



dimecres, 25 de maig de 2016

dijous, 12 de maig de 2016

dissabte, 7 de maig de 2016

Pensaments, 101: De la poeticitat






La poeticitat és dur el dir al seu punt de meravella: desvetllar  l'únic del mot que s'ofrena, la singularitat que de tan entranyada l'iguala al tot.