Al meu temps estudiava ben poca gent. Pot ser perquè ja érem tan seleccionats de bestreta, la majoria dels meus companys i companyes d’aleshores – amb l’excepció d’alguns malaguanyats, morts abans de temps – van acabar els estudis superiors i exerceixen avui professions liberals, intel·lectuals...
Miquel n’és un cas a part. Tot i que era ben llest no va arribar a acabar el batxillerat i avui s’hi guanya molt bé la vida amb les mans. Ja feia un temps que no ens vèiem quan, com que s’acostava la calor de l’estiu, em vaig decidir a encarregar-li que instal·lés mosquiteres a les finestres del dormitori. Fou en acabar la feina, mentre trèiem comptes i ens fèiem una cervesa, que en va contar una aventura que em va semblar ben extraordinària, no només pel capteniment tan amesurat que l’havia caracteritzat fins aquell dia sinó també per la raresa mateixa del succeït.
“No sabria ben bé dir-te com va passar "– va començar, sense que vingués massa a tomb el seu relat. El cas és que Miquel estava convençut que no havia sentit cap atracció per aquella dona ni en veure-la, ni mentre recorrien la casa i li explicava detingudament la feina que volia encomanar-li , ni quan el va rebre per iniciar la feina..., però, quan ja amitjançada la tasca va tornar a acostar-se-li amb dues copes i una botella de vi acabat de destapar, aquella dona que l’invitava tan obsequiosament a fer un recés ja era radicalment una altra: la roba que duia posada només feia de reclam de la seva carn i la seva carn s’oferia com impregnada de l’aroma atordidor i del tast suculent d’aquell vi extraordinari.
“Quan vull explicar-ho – em va confessar Miquel – només se m’ocorre de dir em va arrossegar cap endins d’una embriaguesa que no havia conegut mai i que encara ara m’assalta i em trastoca sovint per les nits”. La commoció que deixava entreveure el relat del meu amic em va fer pensar que aquella dona hauria pogut fer d’ell el que hagués volgut però el fet fou que, sense deixar que a Miquel se li esbandís del tot el deixament que produeix l’erupció d’un plaer extrem, ja li va explicar, amb una dolcesa que convertia les seves paraules en incontestables, que ella cada nova botella havia de compartir-la amb un home nou.
Aleshores li va contar que, mentre havia estat casada, s’havia captingut sempre dins el que hom considera una esposa exemplar. Tanmateix, el darrers anys de vida conjugal s'hi va anar covant en el marit una estranya tendència depressiva que, amb el temps, va fer obligada la visita al psicòleg. Només veure’s al davant del metge, l’home es va despenjar amb una frase rotunda: "Jo el que tinc, en realitat, és que no puc suportar la meva dona". I només tornar a casa, va foragitar el marit d’una revolada.
Com que l’home havia estat un bon col·leccionador de vins, a casa hi va quedar un celler cafit d’esplèndides botelles, així que gairebé de seguida la dona es va afeccionar a col·leccionar mascles utilitzant-les d’ham; la qual cosa li servia també per prendre complida venjança de l’
ex, ja que procurava desar les botelles buides i arrenglerades just a l’entrada perquè ell les veiés cada vegada que hi acudia a recollir la filla els dies que hi havien estipulat. No cal dir que el marit havia intentar de rescatar, durant els tràmits del divorci, una part tan gran com pogués d’aquell seu tresor enològic però el seu esforç no va servir de res perquè la dona tenia botelles de sobra per anar seduint jutges, notaris o advocats.
“Quan ja m’acomiadava – va reblar Miquel – encara em va xiuxiuejar dolçament a l’orella que
la meva botella anava a desplaure especialment aquell bajanot..., perquè era la joia de la corona”.
I finalment, m'he trobat amb una vella edició de Los amantes de Teruel, de Juan Eugenio Hartzenbusch, editada per aquella editorial insígnia de les publicacions espanyoles de preguerra que fou la Compañia Ibero-americana de Publicaciones. Això ha estat particularment emotiu per la força simbòlica que aquesta petita ciutat aragonesa té per a Pilar i per a mi, i que podeu veure ben reflectida al quadern de poesia que ja vaig postejar en juny del 2007 i que reprodueix 3 poemes agrupats sota el títol de Fragments de Teruel
Escrits
