divendres, 2 de desembre de 2016

El fil obscur de la flama







Parlem d’aquella pesantor
dolça               de fruit
on el sender s’extravia

escampem el tel
novicial           sense llast
de la cendra

i el vent esborrona
arran                el solc
demesiat de bellesa



cada mot
absolt                reverteix
en la puresa de l’aigua

i un escorrim
de poesia           trasllueix
el fil obscur de la flama



diumenge, 27 de novembre de 2016

L'escruiximent del poema




L’escruiximent del poema
com el pa sobreviu al foc

com s’embosca la sal
en la transparència de l’aigua

com el llarg trascolar
de la pluja en aiguaneix

una flor cremant a la mà
que persevera 
                       com un deute
o anhel de l’ànima
que cerca la carn



divendres, 25 de novembre de 2016

L'encís rau




L’encís rau
en un llamp de rodonors

llà,
on una coïssor
remou les frontisses del cos

frèvol llenç
de cosits maldestres

dimecres, 23 de novembre de 2016

Transparència


(imatge presa de Nimfas, de Veru Iché)




Cap pes ni feix
enravenat de tremolors

esbotzaria

la lliscant ocultació de riu
que et revela




dimecres, 16 de novembre de 2016

Al celler del crepuscle





Al celler del crepuscle
la mà encrespada
            de l’oratge
alça a punt de neu
una abundor encara tèbia
de llet

un son ensordit d’abisme
rovella l’àncora,
un lent pesar de campana
aplana l’erm

lent pentinar de gata,
l’ai profund del barquer


divendres, 11 de novembre de 2016

Do sense hora





Gats venturers
hauríem d’habitar
sempre el terrat

la lluna és un estoig
de carn anfractuosa


dilluns, 7 de novembre de 2016

Cor i flama a la tomba d'Apollinaire, seguit de l'esclat de la meravella




Mon Coeur pareil
a une flamme renversée


  P.S.: Després d'haver penjat aquesta imatge, presa per mi, del cal·ligrama que hi ha esculpit a la tomba d'Apollinaire, continue llegint  un dels llibres que vaig comprar el darrer pont a Paris, Poesie 1946-1967 de Philippe Jaccottet i de seguida em trobe aquests versos a la fi d'un curt poema:

Cette flamme, ou larme inversée:
une obole pour le passeur

   Qui diu que no hi ha cruïlles del temps on s'obre una escletxa i s'hi manifesta l'eixarm, la meravella?





Pensaments, 110: (de la insostenible lleugeresa del ver)





Si gratem l'impostat, s'encén l'ambigu