diumenge, 19 abril de 2015

Ahir, a Beniarjó.


(Foto: Isabel Garcia Canet)


Ahir, a Beniarjó, em van concedir el XXXV premi "Senyoriu d'Ausiàs March".  Em vaig sentir ple i agraït, feliç. El poemari guanyador duu el títol de Viatjar descansa, com a eco o resposta a aquell Lavorare stanca de l'estimat Cesare Pavese. L'any que ve el podrem veure imprés, i el podreu llegir, en l'essencial col·lecció de poesia de l'editorial 3 i 4. Ara, però, no em puc resistir a avançar-vos-en un tast: la primera part del poema tripartit que dóna títol a tot el poemari:



Viatjar descansa


...la casa sarebbe /dove c’è quella donna...
Cesare Pavese

  
i


aquest home que ronda per carrers i foranes
no s’escapa de casa,
com si un gat empinat a l’ampit del balcó,
s’estintola i esguarda

aquella dona que naix al caire del camí
tremola com l’espill
quan s’incendia Àfrica, cos de duna indecisa
i ja la veu li canta



diumenge, 5 abril de 2015

...I bona Pasqua!




   Revisant la col·lecció de la revista Gorg, per a una exposició que estem organitzant per a la Trobada d'enguany a Xaló, He llegit a la pàgina 47 del primer número (juny del 1969):

 Sobre litúrgia
Tenim motícia filedigna que s'ha celebrat recentment una reunió de religiosos i seglars, experts en la matèria, que han elevat a la Jerarquia una proposta de text definitiu per a la celebració de la missa en llengua vernacla a les diòcesis del País Valencià.

I ara, constatant que la relativa imminència que es desprén del text ja va per 46 anys que dura, he pensat que aquesta és una de les mostres del paper ignominiós que ha jugat la jerarquia eclesiàstica de l'església catòlica al País Valencià... I també de la santa paciència d'homes bons com els de Saó
Què hi farem..., jo per la meua part desitjar-vos a totes i tos una bona Pasqua.