Seny i follia

Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta-  de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia.

Carles Riba.

Jaç i treva

a trenc de l'ombra,

l'avenir s'abalteix
evocant l'ona.

Mantis engolidora

Amb el temps, més clar com més hi he pensat, m'he anat adonant del poder amb què la Mantis em va absorbir des del principi. Anava a dir que fou una atracció extremadament lenta però també sé que en la seva lànguida morositat radicava, precisament, la seva força.

M'absorvia com si fos un d'aquells papers secants que usàvem a l'escola i jo m'escolava de grat en el seu imperi com si estigués, a les fosques, assegut en una d'aquelles butaques de fusta tan incòmodes del cinema, atrapat pel l'hàlit lluminós de la pantalla.

Una atracció cega que em mantenia enjòlit al redol de la Mantis, emmirallant-m'hi com una bussejadora seduïda per la seva  dansa abissal i, a la vegada, reduïda a l'estupor de la innocència per la bena d'un tabú inamovible.

Però tot això era abans d'el dia que l'òrbita, de tan arrimadissa, em va trabucar al seu brocal boquejant. És d'aleshores que deso surant la meva escuma en la seva mar d'algues i que al seu gorg enfonso el meu gra d'or.

 

Desferra

el corc fa via

enllà de l'esperança,

és llei de vida!

Olympe de Gouges

Mirant el magnífic calendari Temps de dones, dones en el temps que cada any editen l'area de la dona d ela Intersindical Valenciana i l'organització de dones dels STES-Intersindical, m'he assabentat que avui commemorem l'ajusticiament d'Olímpia de Gouges, el 3 de novembre de 1793.

Dona i escriptora profundament progressista i compromesa amb la revolució, es va dedicar fonamentalment a la defensa de causes ben semblants, l'abolició de l'esclavatge (on cal destacar l'obra de teatre L'esclavatge dels negres), els drets de les dones (amb l'elaboració d'una Declaració dels drets de la dona i la ciutadana) i el federalisme enfrontat al centralisme jacobí (la causa per la qual fou, precisament condemnada a mort i guillotinada).

Quina vigència té encara la seva lluita! La seva vida és un bon exemple de com, malgrat els canvis que han anat succeïnt-se en l'organització política i social hi roman la constant d'aquells que no hi compten,que han de romandre en la invisibilitat, els esclaus fora de la democràcia atenenca, les dones fora dels drets universals de la revolució francesa, els immigrants fora dels drets laborals, els pobles minoritzats fora del dret a la sobirania...

Pescant a les Marines

sobre la tènue

llacada del capvespre

el temps en calma

Rafa Gomar

   Estic content: Rafa Gomar ha guanyat el premi Andròmina de narrativa d'enguany.

   Potser el més adequat seria parlar de la seva vàlua  literària, però el primer que em surt és afirmar rotundament la seva qualitat humana. Rafa és una persona compromesa èticament i social, tan sàviament humil com dotada de finor creativa i de rigor intel·lectual, per això és un privilegi comptar-se entre els seus amics.

   Ja fa més de dos anys, amb motiu de la poblicació de Vianant, vaig penjar un post on explicava una mica tot això; potser és un bon moment per rellegir-lo i anar fent boca mentre esperem que vegi la llum la novel·la premiada.

Tots a la manifestació!!

Ens veiem?

El "patriotisme" de la dreta

   La dreta és patriòtica, però dispara més sovint i de bon grat contra els seus conterranis que contra els invasors de la pàtria.

Claudio Magris

En memòria dels afusellats republicans i anti-feixistes de Dénia i la Marina Alta.

   Avui he deixat anar un ramell de gessamí sobre la seva tomba. Flors efímeres per a l'ofrena més tendra, però romanen per sempre en l'horitzó del nostres ulls i en la set dels nostres llavis. Són el refilet més més dolç, a la branca més alta.