dimarts, 7 de febrer de 2012

Dol per Tàpies





L'artista cerca sempre els esquemes fonamentals, últims, les justificacions més generals de les coses, els símbols que els donen valor universal i durador. (...) 
Perquè l'artista, no ens cansarem mai de repetir-ho , també busca sempre més les afirmacions que les negacions. (...)
Si la missió dels artistes i dels poetes és promoure la reflexió, atraure l'atenció, fer conèixer, il·luminar la realitat, i, en suma,  exaltar tot el que ens faci més lliures i més perfectes com a humans ¿haurem d'oblidar , o de menystenir, que la història de la formació del nostre país coincideix justament amb la història de la conquesta de la llibertat i amb el procés democràtic del món? (...)
O del fet que un especial instint de pansofia ens ensenyà a agermanar les ciències amb la mística, com s'esdevingué amb el pensament de Llull o de Vilanova, fórmula que, encara avui, tanta corda té en la més afinada saviesa.

(Antoni Tàpies: "L'art d'avantguarda i l'esperit català")