dijous, 10 de març de 2016

Mentre llegia Maria Josep Escrivà







Glop primer
dolç tremolí,
naixença de femella
bressol de mar en dansa

l’ull clar de l’aigua
torna prenys l’argila,
espurna 
d’un cel antic com la nit.


Raïm d’harmonia
com besa la mudesa,
l’embolcall 
del somrís d’una mare

joia d’ocell
que esventa branques,
alfabet d’esllavissada.


Agulles de llum,
salnitre, untura
i esclat 
de mans salpant en l’aire

a l’encesa van
llavis de barca.