diumenge, 31 de març del 2013
dissabte, 30 de març del 2013
Afinitats electives: Wynn Bullock: la innovació permanent
Del fotògraf Wynn Bullock m'interessa la seva capacitat d'assimilar allò que li agrada (ja sigui l'impressionisme parisí dels vint, la fotografia directa d'E. Weston o l'abstracció) i d'investigar i innovar permanentment, a partir d'una dedicació profunda a l'estudi de les tècniques fotogràfiques, però també de les teories científiques, culturals, de les ideologies o de les creences... per desenvolupar un estil basat en la llum, carregat d'experimentalisme i de simbolisme.
La recerca ho és tot
dimecres, 27 de març del 2013
dimarts, 26 de març del 2013
De veu i poesia
(Imatge: Balthus)
Un poema que no s'ha llegit en veu alta és com una partitura musical que no s'ha interpretat
D. Sam Abrams
dilluns, 25 de març del 2013
Enyor d'aquella plaça
A l'agost de 2011 explicava en aquest post les meues primeres passes fotogràfiques, als anys seixanta. D'aquelles imatges preses amb la werlisa encara en tinc un grapat per casa.
Avui m'abelleix mostrar aquesta vista parcial de la Plaça Vella de Gata, amb la font en primer pla, en la seua versió originària, i sobretot amb la visió parcial del casalici dels Feliu que fa tant de temps ja que va ser derruïda per a fer un edifici de pisos, tot i que constituïa un element patrimonial crec que essencial d'aquella plaça major del poble que hem perdut.
Precisament aquesta mateixa foto és la que va ser utilitzada per a la portada de Pregó el primer número del butlletí ciclostilat que va editar la mítica Aula Cultural de Gata
diumenge, 24 de març del 2013
Una vesprada a Senija: del cant valencià de Gil i Botifarra a la "pilota de putxero"
Ara venim de Senija. La vesprada convidava a demorar-se, assegut enmig de la placeta ben acompanyats de Pep Ivars, company de treball i amic - a més d'alcalde del poble - i escoltant les cantades i les explicacions de Miquel Gil i de Pep Gimeno "Botifarra".
Tot plegat, un exemple de sàvia senzillesa. La gent escoltava amb una "concentració relaxada", després d'haver gaudit, segurament la més coneguda delícia gastronòmica del poble. Malauradament no podem encomanar-vos ni la sabor ni l'olor de les magnífiques "pilotes de putxero", però, si així us plau, poden fer un tast de l'art del Botifarra, escoltant un dels romanços que ens ha cantat avui: L'hereu Riera.
dissabte, 23 de març del 2013
divendres, 22 de març del 2013
dimecres, 20 de març del 2013
dimarts, 19 de març del 2013
De la força corrosiva de l'oblit
Ja fa molts anys vaig estar per primera vegada a Albarracín, després hi he tornat dues vegades més i sempre m'ha sobtat com aquest poble tan bell anava recuperant el seu patrimoni.
La primera vegada em va sobtar que la plaça on estava l'església major s'anomenés "del aseo", ja que no hi havia ni tan sols una font on poder rentar-se. Després, de sobte, vaig caure que segurament el nom original degué ser "de la seo", ja que Albarracin havia estat de ben antic seu episcopal.
La darrera vegada ja vam visitar l'antiga seu i d'alguna manera ja recuperada. Vaig buscar aquell vell rètol per la placeta: Encara hi era!
dilluns, 18 de març del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
Afinitats electives: Kunie Sugiura o la fusió d'orient amb occident
Kunie Sugiura és una fotògrafa japonesa formada i afincada als Estats Units que ha desenvolupat un treball que, al meu parer, sintetitza molt bé la llarga experiència d'expressió visual japonesa amb les tècniques fotogràfiques d'avantguarda occidentals: Depuració de la natura, traces de l'efímer, aiguabarreig de l'ombra i la llum, bellesa inquietant i suggerent...
17 de març: dia de la poesia catalana a internet
...
Ausiàs March, Gabriel Ferrater,
Maria-Mercè Marçal, Marc Granell
Joan Maragall, Vicent Andrés i Estellés
Maria Josep Escrivà, Carles Riba
Salvar-Papasseit, Teresa Pascual
Joan Vinyoli, Rosselló Porcel
Marius Torres, Montserrat Abelló
Ramon Llull, Joan Navarro
J.V. Foix
....
dissabte, 16 de març del 2013
De la felicitat
(Imatge: Balthus)
Qui coneix el termes de la vida sap que és fàcil d'obtenir allò que suprimeix el dolor causat per una carència i allò que fa perfecta una vida sencera. Per tant, no li calen per res les coses que comporten competitivitat.
Epicur
divendres, 15 de març del 2013
Chester Himes i Moraira
Al peu del turonet sobre el qual s'alça el castellet de Moraira hi ha aquest senzill monument memorial dedicat a Chester Himes (1909 - 1984), un escriptor nord-americà que va passar els seus darrers quinze anys vivint, ben integrat, en aquest poblet mariner del municipi de Teulada, abans del boom turístic i que, al meu parer, és un bon exemple de la varietat d'escriptors d'altres cultures que han trobat a la Marina Alta, en un moment o altre de la seua vida, un bon racó per viure i per crear.
Chester Himes va començar a escriure a la presó, on havia anat a parar per un robatori: uns escrits carregats des de bell principi de crítica política i social. L'any 1955 va emigrar a Europa i es va instal·lar a Paris on va escriure per a "Série Noire" de Gallimard. Una dedicació al gènere criminal que es va estrenar amb Per amor a Imabelle i on podem trobar també Cotó a Harlem, totes dues en català, que formen part des de fa la molt de temps de la meva biblioteca personal. Amb motiu del seu centenari, ara fa uns tres anys, el poble de Teulada en va organitzar una sèrie d'actes d'homenatge, em sembla que aquest petit monument en fou un. Sempre que el veig m'emociona una mica.Jo sóc la dona forta. Maria Beneyto "in memoriam"
L’ENGANY
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.
dijous, 14 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
La mar i la llum de Moraira
Aquest matí he anat a Moraira, amb els meus alumnes de Valencià: Llengua i Imatge, per realitzar una classe pràctica de fotografia.
Ha estat només una estona breu, però ben aprofitada. Hem pogut practicar el retrat a l'aire lliure i, sobretot, el paisatge a partir de paratges tan suggeridors com el castell, la badia -entre el cap d'Or i Ifac- el casc tradicional, el port o l'Ampolla.
Aquesta foto l'he feta perquè m'ha sobtat la lluminositat del sol reflectida a l'aigua i el cel blau entreviat de núvols. Crec que el resultat ha estat prou satisfactori.
dimarts, 12 de març del 2013
dilluns, 11 de març del 2013
Del temps del poeta
(imatge: Balthus)
El temps del poeta: viure al dia, i viure'l, simultàniament, de dues maneres contradictòries: com si fos inacabable i com si anés a acabar ara mateix.
Octavio Paz
diumenge, 10 de març del 2013
dissabte, 9 de març del 2013
divendres, 8 de març del 2013
8 de Març i Carmelina Sànchez-Cutillas
FIDELITAT
N'estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.
I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einamque em defineix, que ens defineix.
Carmelina Sànchez Cutillas: Cojugació en primera persona, 1969
Aquest poema l'he tret d'una petita Antologia de poemes feministes, que vaig preparar i penjar per a treballar amb el meu alumnat, el curs 2005-2006.
dijous, 7 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
Han passat molts anys...
dimarts, 5 de març del 2013
Afinitats electives: Eve Arnold, empatia i compromís
Segurament hom coneix especialment Eve Arnold pel ser la fotògraf que ens ha deixat les instantànies més interessants de Marilyn Monroe, especialment el reportatge que li va realitzar al llarg del rodatge de Vides rebels. O també, potser, pels retrats que va fer de Marlene Dietrich o d'altres actrius, actors o personatges cèlebres.
La realitat, però, és que la nostra fotògrafa - de naixement Eve Cohen, filla d'un rabí ucraïnià emigrat al EE-UU- que va fascinar de bell principi a Cartier-Bresson fins al punt d'apadrinar-la perquè fos la primera dona americana en entra a l'agència Magnum, és molt més que això: és tracta d'una mirada implicada fonamenentalment en el compromís social, d'una mirada profundament humanitzada que recorre el món per donar visibilitat als treballadors, als immigrants, a les minories ètniques, a les prostitutes...
Havia estat pobra i vaig voler documentar la pobresa; havia perdut un fill i vaig estar obsessionada amb els naixements; estava interessada en política i vaig esperar saber com afectava les nostres vides; sóc una dona i vaig voler saber sobre las dones.
dilluns, 4 de març del 2013
Je me souviens...: (De Miquelet del Cid)
Que mon pare deia
que el seu pare deia
que Miquelet del Cid
tenia set pams
baix terra.
diumenge, 3 de març del 2013
divendres, 1 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)