Quant al ritme: comprondre segons la seqüència de la frase musical i no pas segons la seqüència d'un metrònom
Ezra Pound
dilluns, 30 de juny del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 13)
Aproximació 3
s'aboquen en vosaltres
brillen sota el crani
enlairen el pensament
o l'ajauen
tornen la presència
incalculable
són aquí de sobte
el sentit ben a frec
allò que la mort
no pot ni el cel
tocar
se jettent en vous / brillent sous le crâne / lèvent la pensé / ou la couchent / rendent la prèsence / incalculable // sont là tout a coup / le sens sur la langue / ce que la mort / ne peut ni le ciel / toucher
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 3)
diumenge, 29 de juny del 2014
De la manifestació de la plenitud
La major perfecció ha de semblar imperfecta, llavors serà infinita en el seu efecte; la major abundància ha de semblar buida, llavors serà inesgotable el seu efecte
Daodejing
Afinitats electives: Anna Malagrida, la frontera tèrbola o transparent
Anna Malagrida (Barcelona, 1970) després de llicenciar-se en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona va continuar la seva sòlida formació a l'École National Supériure de Photographie d'Arles. L'any 2000 es trasllada a Pris on ha establert la seva residència principal des del 2004, encara que -en tant que artista veritablement internacional- els seus treballs i les seues exposicions s'han desenvolupat arreu del món, tot i el lloc principal que hi ocupen París i Barcelona.
Els seus treballs de fotografia i de vídeoinstal·lacions es basen en la la dialèctica interior/exterior: la mirada a través de la finestra, l'escaparata..., sovint rere vidres entelats; també vol reflectir el binomi de massificació /solitud dins la gran metròpoli o els testimonis de la vida anònima o soterrada, la pulsió social..., reflectits en les runes o les petges dels murs: grafits o pintades sovint semiesborrats.
dissabte, 28 de juny del 2014
Del "món flotant"
Viure únicament el moment present, lliurar-se completament a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor del cirerer i de la fulla de l'auró..., surar a la deriva com una carabassa en el riu: això és el que anomenem el món flotant
Asai Ryôi
dijous, 26 de juny del 2014
Je me souviens...: (de la revelació de la sang)
D'aquell l'escandalós doll de sang
brollant del front de Jaume Torres
que va obrir els meus ulls de parvulet
a la revelació de la fragilitat,
del perill, de la mort, de l'heroi...
De la follia
Els folls a l'altura de la follia són raríssims. Hom diria que fan tot el possible per desacreditar-la
Henri Michaux
dimecres, 25 de juny del 2014
dimarts, 24 de juny del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 12)
Aproximació 3
De vegades tot s'arremora
tota la vista
una tempesta dins l'esguard
i nogensmenys tan lleugers
en mig del torrent d'aire
i de cabellera
un trau a l'espai
que prendria forma
després mans a l'entorn
i aquest estremiment
la vida vessada
sofflent tout parfois / toute la vue / une tempête dans le regard / si légers pourtant / au milieu du torrent d'air / et de chevelure // un trou dans l'espace / qui prendait figure / puis des mains autour / et ce tremblement / la vie répandue
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 3)
dilluns, 23 de juny del 2014
Afinitats electives: Matias Costa, l'estrany és l'espill
Matias Costa (Buenos Aires, 1973) és un fotògraf argentí que resideix a Espanya. Freelance i també col·laborador d'alguns dels mitjans de comunicació més prestigiosos a nivell mundial com The Nex York Times, Newsweek, La Repubblica..., desenvolupa una obra inspirada en desarrelament i la solitud, centrada en temes com la immigració, la identitat i la memòria que l'han dut a realitzar documentals que van del genocidi de Ruanda al món dels gitanos de Madrid, passant pel drama de l'èxode migratori.
Nuestra propia voz es la que nos debe guiar a la hora de elaborar un proyecto creativo. Las cosas se averiguan haciéndolas y el discurso se genera al tiempo que se va construyendo la obra, que es la que nos dice quiénes somos nosotros y no al revés. Esa búsqueda es la que verdaderamente importa, la que construye nuestra mirada y desvela nuestra propia voz. Es el proceso lo que hace madurar a un autor; la obra es el resultado de esa transformación.
diumenge, 22 de juny del 2014
dissabte, 21 de juny del 2014
De la memòria del foc
¿Com llegir una pàgina ja cremada en un llibre encès sinó recorrent a la memòria del foc?
Edmond Jabès
divendres, 20 de juny del 2014
M'agrada Ángel Guinda
(foto de Columna Villarroya)
( )
Eras el mar abierto a la obsesión del faro. Una gota de sol congelada
en la noche.
( )
Eras la mancha de agua en el relámpago de sombra. La estatua
de aire sobre un pedestal de niebla.
de (Rigor vitae)
dijous, 19 de juny del 2014
dimecres, 18 de juny del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 11)
Aproximació 3
travessen la pell
van i vénen
del cor als ulls
una bombolla dins el cap
rostres de vent
rere el rostre
són del temps
però de quina estofa
semblant a les imatges
que contenen allò
que elles ja no contenen
van i vénen
del cor als ulls
una bombolla dins el cap
rostres de vent
rere el rostre
són del temps
però de quina estofa
semblant a les imatges
que contenen allò
que elles ja no contenen
traversent la peau / vont et viennent / du coeur aux yeux / une bulle dans la tête / visages de vent / derrière le visage // sont du temps / mais de quelle étoffe / pareils aux images / qui contiennent cela / qu'elles ne contiennent plus
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 3)
dimarts, 17 de juny del 2014
Afinitats electives: Graciela Iturbide, autèntica i intuïtiva
Per seguir estirant del fil mexicà, m'abelleix avui comentar l'obra de Graciela Iturbide (Mèxic, 1942) una dona fotògraf que després de cursar estudis al Centro de Estudios Cinematógraficos va fer d'assistent del mestre Manuel Álvarez Bravo, fins que la mort de la seva filla petita la va abocar a convertir-se definitivament en professional i, amb el pas del temps esdevenir un referent bàsic de la fotografia mexicana, fins al punt d'aconseguir, en 2008, el premi Hasselblad (autèntic Nobel de la imatge).
M'agrada la seva adhesió absoluta a la fotografia artesanal: analògica, en blanc i negre...I m 'interessa la seva manera d'acarar la creació a partir d'un documentalisme que parteix de la intuïció i persegueix dotar les seves imatges d'una dosi de poeticitat, així com la seva elecció temàtica centrada en el món femení i en el territori i la identitat cultural (natura, retrat, indigenisme, els rituals i la cultura popular)
dilluns, 16 de juny del 2014
El meu Bloomsday
a Dublin
a Trieste
i a Pola
SÍ perquè ell no havia fet mai una cosa com això de demanar que li portessin lesmorzar al llit amb un parell dous des de lhotel City Arms quan es feia el malmirrós amb una veu decaiguda tot un personatge per ferse linteressant amb aquell fardot de Mrs Riordan que es pensava que shi faria larròs i no ens va deixar ni cinc tot per a misses per a ella i la seva ànima més rància que shagi vist mai ...
Traducció de Joaquim Mallafré
divendres, 13 de juny del 2014
dijous, 12 de juny del 2014
dimecres, 11 de juny del 2014
dimarts, 10 de juny del 2014
dilluns, 9 de juny del 2014
diumenge, 8 de juny del 2014
dissabte, 7 de juny del 2014
Del que encara som
Ja no som primats, certament, però encara hi resta molt per convertir-nos en robots
Jenaro Talens
divendres, 6 de juny del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 10)
Aproximació 2
damunt cada rostre
l'ombra del nom
davall cada rostre
l'ombra de l'absolut
el damunt i el davall
es cerquen
un dia es toquen
l'un a l'altre
tantost
allò que hi hagué entre ells
retorna al no-res
sur chaque visage / l'ombre du nom / sous chaque visage / l'ombre de l'absolu / le dessus et le dessous / se cherchent // un jour ils se touchent / l'un l'autre / aussitôt / ce qui fut entre eux / retourne au rien
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 2)
Pensaments, 70: De nosaltres (1)
Entre el desig i l’oblit
[dins l’ull espiral del temps]
cada bri de Véu
es fa carn de memòria
dijous, 5 de juny del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
Afinitats Electives: Joan Vilatobà, un fotògraf pioner
Un altre descobriment recent: Joan Vilatobà (1878 - 1954) un dels introductors del pictorialisme a la península ibèrica i el primer català que es va dedicar professionalment a la fotografia.
En 1998, per evitar ser enviat de soldat a la guerra de Cuba, Joan Vilatobà - republicà, d'idees pacifistes i avançades - fuig a Tolosa de Llenguadoc i a Paris . Allí connectarà amb el pictorialisme - el primer moviment d'intencionalitat immanentment artística en la història de la fotografia- i serà influït per l'impressionisme.
De retorn a Sabadell, en 1901, introduirà aquella primera modernitat en el panorama fotogràfic català,
iniciant un intens i variat treball fotogràfic que combinava el retrat i el documental amb el paisatgisme i el treball d'estudi (escenes i estats anímics) sobre la base romàntica i simbolista, fins que el 1931, sobrepassat per les avantguardes artístiques, deixarà la fotografia per dedicar-se a impartir classes de dibuix, privadament i a l'Escola d'Arts i oficis de Sabadell. Tot i que hi podem trobar també moltes imatges tòpiques de l'academicisme, la seva obra creativa m'ha sorprès, i fins i tot trasbalsat, amb moltes fotografies carregades de suggestió i força expressiva. .jpg)
dimarts, 3 de juny del 2014
dilluns, 2 de juny del 2014
diumenge, 1 de juny del 2014
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)