alcen l'envit
sedecs de cel i sol,
els ametllers
l'esclat breu de la joia
ja val l'atreviment
dilluns, 7 de febrer del 2011
dissabte, 5 de febrer del 2011
Dormir nu
Perquè hom dorm nu se somia la nuesa:
allò que les formes cobreixen.
El que la nit despulla
Hugo Mujica
dijous, 3 de febrer del 2011
Je me souviens... (dels remeis de sant Blai)
Dels rotllets i el pa beneit
de Sant Blai gloriós
que ens curava la tos
dimecres, 2 de febrer del 2011
dilluns, 31 de gener del 2011
Afinitats electives: "L'aranya de l'amor", d'Henry Cartier-Bresson
Era el 1934, Cartier-Bresson havia anat a Mèxic per participar en un projecte fotogràfic que no va arribar a desenvolupar-se però el va captivar la vitalitat d'aquell país, de manera que s'hi va quedar durant un any dedicat a captar fotogràficament la gent anònima i els barris més populars de la capital . D'aquella època és una de les fotos seves que més m'han atret. Es va publicar originalment al llibre Flagrants délits (1968). El fotògraf la va titular "l'aranya de l'amor"
Les fotos explicitament eròtiques, com ho és aquesta, no són normals en el conjunt de l'obra de Cartier Breton més abocat a fotografiar escenes a l'aire lliure,de la vida de carrer, espontànies, a plena llum del dia ..., cercant sempre allò que en deia images a la sauvette, situacions plenament espontànies captades en el moment just que assoleixen una mena de "conjunció màgica", irrepetible. Però a "L'aranya de l'amor" no hi ha cap divergència respecte d'aquesta mena de regla d'or; més bé al contrari, aquesta imatge robada per un fotògraf furtiu a dues dones furtives podria ser considerada com un model paradigmàtic de l'exaltació d'aquell "instant decisiu".
Cartier-Bresson era en una festa a casa d'un amic quan es va trobar, d'improvís, amb la porta entreoberta d'un dormitori rere la qual dues dones es trabucaven apassionadament l'una en l'altra. Sigil·losament va fer-hi tres fotografies, amb l'ajut només de la llum d'una lampada. Sembla que, de les tres instantànies, aquesta va ser l'elegida, per reflectir més plenament aquella "conjunció màgica".
Sobta com una instantània tan elemental com aquesta, només dos cossos relligats l'un en l'altre, rebolcant-s'hi, fragmentaris..., pugui atraure amb tant de magnetisme. L'esfumatura i el descentrament de la part de la dreta ens neguen els rostres de les amants. En un primer cop d'ull, només hi copsem dos cossos anònims i atrapats en la seva essencialitat carnal, en una mena de caos convuls i enterbolidor. Però de seguida les cames eixancades capten l'atenció i orienten la mirada envers el punt de fuga, cap al centre il·luminat on s'esdevé el puixant encavallament d'una i l'ànsia de l'altra per despullar-la. Un relligament fogós i tanmateix exempt de forçament, només un avarícia perfectament compartida. L'acoblament en la delícia que es manifesta en el ritme acoblat, en la textura de la pell que la llum només acarona...
Imatge d'un desig que atrapa i inocula. Enjòlit i punt dolç.
diumenge, 30 de gener del 2011
Un matí de sort: Passejada amb concert de clavecí
Aquest matí lluïa un sol que convidava a fer una bona passejada, així que no ens ho hem pensat massa i hem sortit. Eren les dotze i voliem fer una volta i tornar per preparar el dinar. Hem pujat a la part de dalt del poble i, despprés de visitar l'antic dipòsit d'aigües, hem pujat per la sendera zigzaguejant del calvari fins arribar a la capelleta de Sant Blai. El paisatge, amb tot el poble als peus, una bona part de la plana del Marquesat i el la mar al fons, és espectacular.
A la capelleta hem trobat uns coneguts i ens hem assabentat que, just a la una, hi havia un recital de clavecí a dins l'harmoniosa ermita neoclàssica, a càrrec de Francesc Esteve. No cal dir que hem retardat els plans del dinar i ens hem quedat al concert. En l'ambient acollidor de la capella, que avui ens ha demostrat la seva bona qualitat acústica, la cinquantena de persones que la omplíem hem pogut gaudir d'una mostra ben escollida de composicions barroques concebudes per a aquest antic instrument i executades amb rigor i delicadesa pel mestre ondarer.
Hem tornat a casa realment satisfets i, per suposat, ens hem posat a la cuina per fer-nos un arròs caldós de pollartre amb faves i carxofes que també ha estat antològic.
dissabte, 29 de gener del 2011
Del Fuji a la Foradada, o el diamant sol caient a dins la vidriola
(Foto extreta de Flickr: galeria skaiseeker)
Avui he llegit ha Le Monde, dins la columna "Lettre d'Asie" de Phillippe Pons, un article interessant sobre un fenomen natural de gran transcendència al Japó i que s'esdevé tots els anys per ara: el Diamond Fuji, la confluència de la trajectòria del sol, en la seva posta, amb el cràter del Mont Fuji, de manera que es produeix la unió, o fusió d'aquests dos simbols, potser els més preeminents, del Japó.
Això m'ha recordat de seguida el fet tan semblant de l'aliniació solar de la Foradada, que s'esdevé a la Gallinera, cada any, durant la tardor, al voltant de la celebració de Sant Francesc (3 - 6 d'octubre) i simètricament a la primarvera (7 - 10 de març). Un esdeveniment la contemplació del qual que concentra cada vegada més gent pel voltant de l'emplaçament de l'antic convent de Francesc de Benitaia.El tres d'octubre passat hi vam ser nosaltres. Pel matí vam pujar fins al forat i a la vesprada vam intentar contemplar, amb un èxit prou mins, tot s'ha de dir, com la muntanya anellava l'astre i assenyalava amb un raig l'indret on calia que aquells franciscant de fa ja segles edificaren el seu convent.
A la propera vegada hi tornarem, segur. Però ho farem amb una emoció afegida, la d'assistir a una conjunció que d'alguna manera també serveix per agermanar l'orient i l'occident.
(Foto: Sílvia Faus)
divendres, 28 de gener del 2011
IV aniversari!
Se m'havia passat, però avui aquest post de L'altra cara de la lluna m'ho ha recordat: Ara fa set dies, el dia 21, va fer quatre anys que vaig encetar aquesta aventura de Nausica. El primer post el vaig titular L'inici i va consistir en un poema dedicat a la meva Pilar, il·lustrat per la fotografia que reprodueixo ara. El lloc on ella era ha estat destrossat, el marge del darrera i la pintada han desaparegut..., però el meu amor per ella roman intacte, com ella segueix igual de forta, capaç i orgullosa de ser dona.
dijous, 27 de gener del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)