Ja no existeix "aquell que tot ho veu", que és cec i profeta a l'hora. (...) Avui sembla com si l'ull observés allò que veu a través d'una escletxa, l'escriptor crea el narrador i aquest és el que espia.
Montserrat Roig
dilluns, 21 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
divendres, 18 de febrer del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
Pensaments, 2: Com definir-nos?
Em sé univers a cada batec. Però, si vull explicar-me, sóc només paraules.
dimecres, 16 de febrer del 2011
diumenge, 13 de febrer del 2011
Afinitats electives: Rudolf Koppitz, l'emergència del nu
Rudolf Koppitz (1884 - 1936), fotògraf d'orígen txec, va iniciar el seu treball sota l'ascendent del seu compatriota Karel Novák. Format a l'Institut per a l'Ensenyament i la Investigació de les Srts Gràfiques de Viena, va anar formant el seu estil a partir de la influència fonamental de la Jungendstil (modernisme), implementada per altres escoles com el constructivisme rus o l'art japonès, fins esdevenir un dels referents del moviment artístic de la Secessió Vienesa, en paral·lel amb pintors com Klimpt, von Alt o Mocha.
Un estil on destaca la gran força dràmàtica - no exempta de misteri - conferida a les imatges mitjançant el tractament de la llum i de les ombres i, d'altra banda, l'elecció del nu com a tema privilegiat. Així, en el conjunt de la seva obra hi cal destacar els seus autoretrats al si de la natura i, sobretot, la sèrie Bewegungstudie - Estudi en moviment - a la qual pertany la fotografiae elegida, on podem veure una ballarina russa nua acompanyada per tres joves endolades.La nuesa tan esvelta i lluent de la ballarina, vinclada amb un deixament hipnòtic i les rigoroses vestes de dol de les acompanyants fan un contrast tan punyent que amaren tota la imatge d'un erotisme mòrbid, que m'atrapa i em pertoba irremeiablement.
dissabte, 12 de febrer del 2011
Un ésser mòbil.(Versions de Paul Éluard, 8)
(Foto: Dora Maar)
Hem fet la nit
Hem fet la nit agafo la teva mà vetllo
Et sostinc amb totes les meves forces
Gravo sobre una roca l’estel de les teves forces
Solcs profunds on la bonesa del teu cos germinarà
Em repeteixo la teva veu oculta i la teva veu pública
Ric encara de l’orgullosa
Que tu tractes com una captaire
Dels folls que tu respectes dels simples on tu et banyes
I a dins el meu cap que es posa dolçament d’acord amb el teu
amb la nit
amb la nit
Jo em meravello de la desconeguda que tu esdevens
Una desconeguda semblant a tu semblant a tot el que jo amo
Que és sempre nou
(Facile)
divendres, 11 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
pensaments, 1: Dels fets essencials
Els fets essencials no ho són perquè modifiquen el futur sinó, també, perquè modifiquen el passat.
dimecres, 9 de febrer del 2011
Cèrcol d'aram
cèrcol d'aram,
la lluna de l'obaga
vespreja l'aigua
flor que la mar eixampla
verinosa d'almívar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)