divendres, 19 de setembre del 2014
dijous, 18 de setembre del 2014
dimecres, 17 de setembre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
M'agrada Feliu Formosa
(imatge treta d'ara.cat)
El primer poemari que vaig comprar i llegir de Feliu Formosa és Llibre de meditacions (en la segona edició de 1978). El darrer poema, "Meditació última" acaba amb aquests versos:
Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no pot ser
Ara, quan l'he escoltat, recitat pel mateix poeta a la pàgina de Poetàrium que us proposo de visitar m'ha sobtat el canvi que, en algun moment de revisió, ha fet al darrer vers:
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi
O sia que, finalment, el poeta s'adona que la poesia no és una impossibilitat, sinó un desenvolupament (també personal?) que mai no acaba. I potser per això val per ell mateix, per l'intent (com la vida?).
Magnífic.
dilluns, 15 de setembre del 2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
dissabte, 13 de setembre del 2014
divendres, 12 de setembre del 2014
dijous, 11 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)