Nausica

dijous, 31 de gener del 2008

Je me souviens...

D’aquells Darrers Dies que els infants
podíem de fer córrer les màscares i llacar
tothom amb el blavet encomanadís

de la joia mutilada i de la furtiva disbauxa

dimecres, 30 de gener del 2008

La vellesa

La vellesa comença quan el record és més fort que no l'esperança.

Proverbi hindú

dimarts, 29 de gener del 2008

Córrer l'andola (pel llom del nostre Montgó, 2)

Mostra un mapa més gran

Vam deixar els vehicles en una mena d’entrador que hi ha ben a prop de l’encreuament de la carretera de Xàbia-la Xara-Dénia amb la que ve de Gata-Jesús Pobre. El camí asfaltat, s’endinsa entre pins i mena a una espècie d’antiga, petita i anárquica urbanització. De seguida vam prendre la ruta que van obrir ara fa una trentena d’anys amb la intenció declarada d’instal·lar unes antenes de televisió a la punta de Benimaquia. Aquell projecte es va trobar amb una gran campanya oposició de tots els qui pensàvem que rere les antenes venien els de sempre: la màfia urbanitzadora. Recordo especialment el magnífic cartell de Castejón que es va convertir en l’emblema de la mobilització. Van arribar a obrir un primer camí de terra fins a dalt la Punta de Benimaquia, però finalment hom va aconseguir aturar la destrossa i el que havia de ser una carretera asfaltada és ara una mena de camí forestal de terra, regularment empinat, prou deteriorat per l’erosió i reabsorbit ja en part per la muntanya.
En coronar el cap prim i mirar l’ampla panoràmica que emmarva l’arc muntanyós interior no vaig poder deixar de recordat aquella lluita. M’envaïen sentiments encontrats: m’impressionava el fet de poder contemplar encara una síntesi de la bellesa extraordinària de la Marina profunda però, a la vegada, no podia deixar de veure-hi les ferides que la voracitat urbanística ha anat deixant per tot.
El primer tram del recorregut per la llarga espinada del Montgó mira preferentment cap a l’interior o cap a la vessant de Dénia, resulta especialment interessant, a l’alçada mes o menys de la pedrera, un gual que serveix de marc - mirador sobre una part de les marines, la ciutat de Dénia, amb el port, i la mar al fons.
Després el cami és migparteix i hom pot pujar fins la creu de Dénia per carenejar després fins al cim, o bé derivar cap al sud, com vam fer nosaltres, a buscar el camí que puja pel barranc de l’hedra i, després, discorre sobre els penyassegats, assomat a l’ampla vall de Xàbia. En arribar a l’alçada de l’indret que els gaters hem anomenat ancestralment la cabreta de Montgó, i que ha servit les successives generacions per indicar el ple de migdia, la senda puja cresta amunt i per arribar rapidamenty al capdamunt del cap Gros, on ha estat situada tradicionalment la creu de Xàbia. Des d’aquí arrenca la senda empinada i ziga-zaguejant de davalla pel perfil del cap Gros i ens deixa a les Planes. Aquesta harmoniosa llenca de terra elevada que s’endinsa a la mar, regne del llebeig i un dels bressols europeus de la vida monàstica ja mereix, per ella mateixa, una altra visita detinguda i detallada.

Selecció catosfèrica

Finalment, aquest bloc ha estat un dels 100 seleccionats per participar, amb el relat L'escalf del pic de migdia, en l'antologia Blogs & Literatura, que publicarà Cossetània Edicions com un resultat més de la trobada de blocaires Catosfera 2008, celebrada recentment a Granollers.
Vull expressar la meu agraïment i la meva satisfacció.

dilluns, 28 de gener del 2008

El goig alt

El goig alt, a trenc del xiscle
creix l’eclipsi, la unitat.

Ran l’afrau tan bell i moll
gorg endins, el teu bes blau.

Dona plena, verge i mar

el teu vol m’acull els peixos

dissabte, 26 de gener del 2008

Córrer l'andola (pel llom del nostre Montgó, 1)

Els antics companys de l'IES d'Ondara havien organitzat, per a aquest matí, una excursió al Montgó. Es tractava d'una oportunitat que no podíem deixar passar, per la bona companyia i perquè ja feia temps que volíem pujar-hi.
El Montgó és la nostra muntanya mítica, almenys la de la gent que habitem l'antic Marquesat de Dénia: la seva imatge imponent ha estat des de l'origen dels temps una èspecie de tòtem i un espai sagrat per a la gent que ha habitat a la seva empara. El Montgó 'ha estat també un motiu central a l'hora de bastir un univers literari per a Dénia i per a la Marina Alta, com podem veure a l'obra de Maria Ibars o de Carme Miquel, entre d'altres...
Com no podia ser d'altra manera, el recer del Montgó ha estat essencial també per a mi. Prova d'això és aquest cal·ligrama que em va inspirar ara fa ja uns vint-i-cinc anys