dissabte, 26 d’abril del 2008

Alacant, sí. Commemoració del 25 d'Abril.

















Llegiu la notícia a Vilaweb


La germania de la Marina, amb la dolguda samarreta.
Hisseu els punys, travesseu
el jorn!
...
El mocador al cap,
amb una canya,
amb un tros de drap,
quatre barres de sang,
de sang, de foc,
recorrereu el jorn, exigireu raons de llum i d'aigua,
clares raons de marge i d'alegria, el dret a viure,
la dignitat d'una vida viscuda en plena llibertat,
fareu l'amor!

Vicent Andrés Estellés (La Marina Alta. llibre de Dénia, 1981)

Bella ciao, bell Alguer


Vegeu també, al bloc Poemes des de l'Alguer

dijous, 24 d’abril del 2008

Reclam

brill que retruny,
sobre el parany del mar
la lluna bruny

Lectura


Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig ser capaç de llegir-me Guerra i pau en vint minuts. Crec que deia alguna cosa de Rússia.

Woody Allen

dimarts, 22 d’abril del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 5)





Visca!



Aquest país no és res més
que un vot de l’esperit, un
contra-sepulcre




Al meu país, hom prefereix les tendres proves
de la primavera i els ocells mal abillats a les fites
llunyanes.

La veritat espera l’aurora al costat d’una espelma. Es negligeix
el vidre de finestra. Que importa al guaita

Al meu país, hom no interroga un home commogut.

No hi ha cap ombra maligna damunt la barca bolcada

Bon dia només de gairó, és desconegut al meu país.

Hom pren en prèstec només allò que es pot tornar amb escreix

Hi ha fulles, moltes fulles als arbres del meu país.
Les branques són lliures de no tenir fruits.

Hom no creu en la bona fe del vencedor.


Al meu país hom regracia.

Les matinaux

diumenge, 20 d’abril del 2008

Je me souviens... (d'escoltar la via)

De quan paràvem l'orella
a frec dels carrils infinits
i ens arribava un batec somort
que després passava de llarg.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Erotisme i poesia


Erotisme i poesia: el primer és una metàfora de la sexualitat, la segona una erotització del llenguatge.

Octavio Paz

dimarts, 15 d’abril del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 4)

La veritat us tornarà lliures
Tu ets llàntia, tu ets nit
Aquesta lluerna és per al teu esguard,
Aquesta post per a la teva fatiga,
Aquest glop d’aigua per a la teva set,
Els murs sencers són d’aquell que la teva claror du al món,
Oh presa, oh Esposada!
Les matinaux