dimecres, 31 de juliol del 2013
Àlbum, 165: viure al rastell
dilluns, 29 de juliol del 2013
Aquella Gata dels seixanta: L'arbre de la Rana
Les dues fotografies d'avui mostren un lloc molt popular entre els gaters: La font de la Rana.
La primera és una vista panoràmica on hom pot veure, a l'esquerra, el barranc baixant fins a la font i a la dreta, en paral·lel, la carretera de Xàbia. Enmig destaca la copa elevada de l'arbre.
La segona foto està feta ja a dins el paratge de la font i ens mostra la soca i l'inici de la copa del gran eucaliptus, els amics que hi juguen davall fan de contrast per copsar la seua grandària.
Etiquetes de comentaris:
les meves primeres fotos
diumenge, 28 de juliol del 2013
Àlbum, 164: Belchite, encara
dissabte, 27 de juliol del 2013
divendres, 26 de juliol del 2013
Pensaments, 58: Joc de l'1 i el 2
dijous, 25 de juliol del 2013
Àlbum, 163: M'exalta el nou i m'enamora el vell
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
J.V. Foix: Sol i de dol
dimecres, 24 de juliol del 2013
Tornar a Nicole Brossard (passant pel tigre)
Fa quasibé tres mesos, amb motiu d'haver comprat el poemari Museu de l'os i l'aigua de Nicole Brossard, vaig penjar al bloc un article sobre la meva relació amb algunes poetes quebequeses i hi vaig publicar la traducció d'un breu poema de Veronique Cyr. Ara he trobat un nou llibre de Brossard, Ardor -en edició bilíngüe francès i castellà- i he tornat a submergir-me en la poeticitat gairebé hipnòtica d'aquesta poeta quebequesa. I, de nou, m'ha abellit oferir una traducció d'algun poema d'aquest recull. Finalment he elegit "on avait vu la vie monter" perquè en ell apareix un tigre i, amb això intento fer-li un regal i un homenatge a l'amic i poeta Joan Navarro que, entre altres moltes coses ens ha aportat - a dins la sèrie alfa- la prodigiosa col·lecció de poemes que duu per títol Llibre del tigre.
hom havia vist la vida pujar
molt alt entre les instal·lacions
el color transformar-se
en tigre i origen
darrere la finestra
hom havia aprés
a desconjuntar la idea de veritat
en l'obscur i altrament
on avait vu la vie monter
très haut parmi les installations
la couleur se transformer
en tigre et origine
derrière la fenêtre
on avait appris
a déjouer l'idée de verité
dans l'obscur et autrement
Etiquetes de comentaris:
Notes de lectura,
traduccions
Afinitats electives: Shirim Neshat: una mirada dual, en exili permanent
Shirim Neshat (Qazvin, 1957) es una artista visual nascuda a l'Iran i resident als EE.UU. Filla d'una família benestant, era estudiant d'art a Los Angeles quan es va produir la revolució islàmica al seu país (1974) però ella va restar a Nord-Amèrica i va seguir estudis a la Universitat de Berkeley per, després, traslladar-se a Nova york on es va casar amb el curador d'art coreà Kiong Park i va treballar durant uns anys a la galeria d'art experimental que dirigia el seu marit.
El 1990 viatja a Iran i es trasbalsada profundament pels canvis exerimentats pel país, cosa que es convereteix en l'esperó definitiu de la seva obra centrada en la fotografia, les instal·lacions, el vídeo i la cenematografia. Una obra singular que planteja el conflicte social, cultural, polític religiós i ideològic centrat en la dona iraniana. Una mirada tan diferent com compromesa, que defuig els estereotips fabricats tant pel món isl'amic com pel món occidental, apartir de la dialectica del contrast: blanc / negre, exterior / interior, velat / mostrat...
dimarts, 23 de juliol del 2013
Dénia: 75 anys del bombardeig franquista més sagnant
La ciutat de Dénia va sofrir 78 bombardeigs de l'aviació franquista al llarg de tota la guerra, amb un total de 36 morts. La incursió més sagnant es va produir el 23 de juliol de 1938 i va provocar 12 morts i almenys 18 ferits.
Ni oblit ni perdó.
dilluns, 22 de juliol del 2013
M'agrada René Char
Subscriure's a:
Missatges (Atom)