dimecres, 23 d’abril del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 5)





Aproximació 1


fins i tot destrossada
la cara humana
menja en el nostre rostre
el seu silenci
és la boca negra
on el tu es capbussa en jo

que es el que s'esquinça
en mi de mi
un no ningú
que en té prou amb un poc
de tinta i la meva vida


même défigurée / la face humaine / mange a notre visage / son silence / est la bouche noire / où le tu se jette en je //  qu'est qui s'arrache / en moi de moi / un nul autre / auquel suffit en peu / d'encre et ma vie

(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 1)


dimarts, 22 d’abril del 2014

El meu carrer Bisserot


(imatge treta del blog de Miguel Vives, cronista de Gata)


   L'Altre dia vaig veure aquesta foto, per a mi especialment emotiva i evocadora, a l'interessant blog del cronista de Gata. Unes vint passes més amunt, al mateix carrer i a l'esquerra hi ha  la casa (actualment completament reformada) on vaig nàixer i vaig passar la meva infantesa - més o menys, fins al 12 o 13 anys. Recorde perfectament quan van posar els fanals que s'hi poden veure. Abans només hi havia unes bombetes de llum exànime en els encreuaments de carrers, ja fa temps en vaig fer aquest Je me souviens:

Dels llums de carrer


De les bombetes de llum esgrogueïda
penjades al bell mig de cada cruïlla
resistint el setge englotidor  de la nit





dissabte, 19 d’abril del 2014