Mai no serem prou cos per esllavissar-nos d'aura?
dijous, 26 d’abril del 2018
dissabte, 7 d’abril del 2018
Retorn a casa
El rastre retrobat
de la teua olor
com un rerafons
de cascada
la plàcida certesa
que som fets d’aigua
divendres, 16 de març del 2018
dijous, 1 de febrer del 2018
Pensaments, 147: (Del camí que fa corba)
A la fi, el camí més curt és la corba, perquè és el camí del retorn.
dimecres, 10 de gener del 2018
Pensaments, 146: (De la independència de Catalunya)
El ferro és dur
i l'or lluu de verí,
però el rent viu dins la terra
i l'alè és del poble
dimarts, 9 de gener del 2018
Rere els vidres
Aquesta calma de toc
que llisca per damunt
l’origen
o el furor
Aquesta calma de goig
com un alleujament
del boç
de l’atmosfera
Aquesta calma d’acord
quan ateny l’ombrer de
la com
passió
(Anglaterra, Nadal de 2017)
dimarts, 19 de desembre del 2017
dimecres, 29 de novembre del 2017
Mirant una fotografia
Era abans
del big bang de la llavor dins l’argila
i ja un vol d’espurnes com es malversa
l’esperma,
a dins l’espectre vibrava la brasa
i la flama ensumava el contorn del futur
pel fil de llet encara no inscrit al palmell,
l’enigma del demà
era el cant amb què es despulla la merla,
com el gruny d’un arrap d’arrop
olorós davall la roba
i l’avenç d’una harmonia d’arcs i trapezis,
amb l’emboscada malícia
d’un cos que en l’altre anella
ara el tresor del temps ha tret fulla nova
com l’èxtasi quiet amb que la sargantana
absorbeix el bé del goig
i ella es torna au incorpòria, neguit, reclam
extrem,
fosca llum sense mirall,
necessària com l’aire
ara que la veig mentre en l’ignot creixia
com la il·lusió amb que pugen els pals d’un
circ
arborats sota la brusa
la set dels ulls s’emmiralla amb la sorpresa
i refà el món des de l’origen,
una postergada confluència.
dilluns, 20 de novembre del 2017
Frueix el cec
frueix el cec
a dins l’escot,
palp sempre inacabat
sorpreses com coloms,
les neus incendiàries.
dimarts, 14 de novembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)