diumenge, 3 de maig de 2009

Córrer l'andola (Passejada per la Vall de Laguar)

La Vall de Laguar.Maig del 2009

Ahir, dissabte, vam anar amb els amics Cristina i Rafa a fer una mica de senderisme i a dinar a la Venta del Collao de la Vall de Laguar.

El restaurant està passat el poble de dalt, Benimaurell,a la part alta de la vall, ran dels 800 metres d'altitud i just a l'encreuament de camins del Coll de Garga. Hi vam arribar un quart abans de les onze del matí i feia un oratge magnífic, assoleiat però encara fresc. Com que encara faltaven més de dues hores per a dinar vam iniciar el recorregut a peu.

Vam plantejar la caminada una mica intuïtivament. Sabíem que no teníem temps, i segurament tampoc la forma adequada, per fer la catedral del senderisme, el PR-V147, conegut també com a sender del barranc de l'Infern (podeu veure aquí un breu reportatge que sobre aquest congost va emetre la TV3), d'Isbert o de les escaletes, així que vam agafar el camí que segueix el barranc del Sequer i recorre la mallada de la Penya Roja fins que vam arrivar a la balconada que mira al Pla de Petracos, la confluència del Malafí amb el riu de Castells. Al fons s'hi veia la impressionant carena de muntanyes presidides per Aitana i Serrella. Vam voltar cap a l'est, en direcció a Benigembla -sempre acompanyats d'una vegetació exhuberant, tendra entapissada de florsi clapejada, a l'erm, de carrasques i pins i, al treballat, d'ametllers, oliveres, cirerers... - i vam anar seguint la part alta de la vessant que dona al riu fins que vam confluir amb el camí que puja de Petracos cap al coll, on és la venta. Com que encara erem a temps, vam pensar de completar la passejada amb una nova volta, més petita, aquesta vegada endreçant-nos cap a l'est, pujant una mica cap al castell de Garga - lloc on alguns situen l'antic castell de Pop - per davallar de seguida a la vessant del Gorgos, direcció a la font de la Mata, i rodar cap a ponent per retrobar el camí de Petracos i arribar de nou al coll. Sense proposar-nos-ho, havíem fet una bona part del sender PR-V181 de la Vall de Laguar - Penyó Roig. I ho havíem fet segurament en un dels millors moment per recórrer-lo (llastima que en aquesta altitud, les cireres encara fóssin verdes!).

El dinar va ser magnífic, unes entradetes, un arròs melós deliciós i uns bons postres. Després una passejada per Benimaurell, un cafè al restaurant de l'Hotel Laguar, i cap a casa. Encara ens quedava per viure l'alegria del Barça!