Dino Buzzati va morir a Milà el gener de 1972. Quatre mesos abans veia la llum Les nits difícils, un recull de relats publicat, i probablement també escrit en bona part, sota l'ombra ja espessa i certera de la mort.
El llibre recull cinquanta-un relats breus que en realitat en són més ja que, en alguns casos i sota un mateix títol general, s'hi integren diverses narracions esdevengudes ja autèntics microcontes. Tot i això, el conjunt presenta una ben notable component unitària al voltant d'una sèrie d'eixos temàtics recursius entre els quals la mort hi pren un relleu especial, amb els seues revestiments de fatalitat, d'angoixa, de por...
Es tracta d'històries descabdellades amb un discurs aparentment senzill però tan precís com suggerent. Relats que s'esllavissen des de la realitat a l'insòlit, on el temps pot presentar forats enigmàtics i on els núvols, els objectes, els arbres o els animals cobren vida i interactuen amb l'ésser humà dibuixant una mena de món transcendent que prenya la quotidianeitat de màgia i de misteri.
Relats descabdellast amb un discurs farcit de senyals premonitaris, visionaris, transcendents..., que sap trenar magistralment un ample ventall de registres que van del to més cruel o angoixós al més tendre o divertit.
El resultat ha estat una lectura àgil, esperonada per aquesta diversitat que ens espitja en un cert frenesi d'anar abordant-los i gaudint-los com si es tractés de saltar onades successives però, d'altra banda, ens permet també d'intercalar-hi parèntesis temporals sense que això faci disminuir en res el seu gaudi. En el meu cas, aquest plaer ha anat in crescendo fins arribar a la deliciosa narració final.
1 comentari:
El teu comentari completa i amplia el meu; és un dels avantatges dels blogs, sens dubte, aquesta multiplicitat de lectures. Per mi ha estat tota una sorpresa descobrir Buzzati, i aviat em faré amb els "Seixanta contes" en edició de butxaca. La gent d'Edicions de 1984 són molt grans!
Publica un comentari a l'entrada