Presentació a Alacant de "País Valencià, segle XXI, vint-i-una reflexions crítiques"

Al capvespre d'ahir vaig participar, juntament amb Antoni Furió a la presentació de volum col·lectiu País Valencià, segle XXI, vint-i-una reflexions crítiques que va organitzar el col·lectiu Alacant.som. A l'acte assistiren una trentena de persones ben interessades, cosa que va permetre un animat intercanvi d'idees.
Antoni Furió ens va aportar també la primícia del segon volum, acabat d'eixir de les premses, amb 21 noves aportacions, i la notícia que a aquest el seguirà un altre on 21 valencians i valencianes més, aquesta vegada representatives del nostre jovent, s'hi afegiran en aquest procés de reflexió que, de ben segur, constituirà un revulsiu en el debat nacionalista valencià.
Aprofitant les possibilitats de difusió i d'intercanvi d'idees que propicia la xarxa digital, els promotors d'aquest treball han obert una web que, tot i incipient, presenta ja un contingut ben interessant.
Per tal que en tingueu un tast dels meus plantejaments, he pensat de reproduir aquí un extracte de la part final de la meva aportació

" ...

Aquest repàs de la situació política valenciana ens fa suscitar, a tall de conclusió, les següents proposicions, prenyades inevitablement de provisionalitat i indeterminació.
La indefinició i els tombs político-electorals del Bloc n’han danyat la imatge i n’han anat minant la confiança.
...
Si gairebé trenta anys d’intents de “valencianisme totalitari “ s’han mostrat tan eixorcs, potser caldria plantejar-nos si no seria més rendible un canvi “a la mallorquina” on, al costat del partit valencià de centre-dreta, hi hagués un altre pol nacional d’esquerra.
...
Resulta preocupant, així mateix, l’esforç de fer passar l’abandonament de la matriu fusteriana i catalanista i el retorn a plantejaments clarament emparentats amb el vell valencianisme “regionalista” com una renovació i actualització del discurs nacionalista. Però més absurd encara és plantejar un projecte nacional difús, plegat a l’evolució natural, a “allò que tot el poble vaja decidint, en una societat cada vegada més plurinacional”. Mentrestant, la base poblacional d’identitat catalana ha passat, al País Valencià, de ser nacionalitat minoritzada a ser minoria nacional dins del propi territori, però un partit nacionalista valencià no pot deixar mai de basar-s’hi en tant que matriu nacionalitària del conjunt del poble valencià, perquè l’alternativa a això, no pot ser altra cosa que assumir el projecte de la nacionalitat que ja és demogràficament majoritària i a més n’ha estat – de grat o per força – el gresol nacionalitari del país des de fa alguns segles, de manera que no necessita cap més partit nacional, ni tan sols reivindicar la seva nació on s’hi troba molt ben instal·lada.
També hauríem de començar a relativitzar el paper atribuït als partits i la política institucional com a motor fonamental de canvi, més encara quan ens trobem en un període especialment dramàtic de “democràcia empobrida” i regentada per partits amb discursos i pràctiques en bona part interposats (fins i tot pel que fa al fenomen de la corrupció), que potencia la “professionalització” o “especialització” de la política, que ha activat potents mecanismes de desmobilització i d’immobilisme (sacralització i interpretació restrictiva dels marcs econòmics, constitucionals...), que persegueix la passivitat del ciutadà esdevingut només elector.
...
La societat valenciana és molt més progressista que el govern que l’administra. I, afortunadament, també el nacionalisme valencià és molt més que els partits que el volen patrimonialitzar, vegeu sinó el ressò en l’entramat cívic i social d’organitzacions com Escola Valenciana, el STPV, ACPV i el Casals culturals Jaume I
...
Per això creiem que ens cal bastir un “intel·lectual col·lectiu” que, al marge del posicionament partidista de cadascú, potencie una sinèrgia d’”hegemonia cívica i social”, amb el ben entés que el seu èxit seria també un motor fonamental per a la regeneració i el creixement del nacionalisme polític. Tots els nacionalistes valencians ens hauríem de sentir cridats en aquesta tasca."