diumenge, 13 de setembre de 2009

Cap de setmana a la Vall de Guadalest



La colla que vam formar a principis dels setanta en els anys d'estudiants a l'Escola Normal d'Alacant ha resultat un vincle d'amistat tan potent que no ha afluixat mai, fins ara. Enguany havíem de celebrar que feia 25 anys ininterromputs que ens reunim totes i tots, cada vegada en un poble diferents, per compartir el present i recordar el passat al voltant d'una bona taula o en el decurs de llargues passejades... Per això vam decidir de passar tots junts, parelles, fills (i fins i tot ja un nét!) un cap de setmana en un hotelet a Confrides el poble de capçalera de la Vall de Guadalest.

Ahir, dissabte, començàrem la trobada fent un bon dinar, seguit d'una bona sobretaula. Després vam fer una assossegada caminata d'anada i tornada des de Confrides fins a l'Abdet, l'altre poble del municipi. Un passeig ple de raconades precioses i de màgnifiques panoràmiques sobre la vall o sobre les serres que l'envolten.




Avui, diumenge pel matí, abans d'acomiadar-nos a migdia amb un dinar, hem pujat a la font i el mas de l'Arbre, l'alterós indret (vorejant els 1200 m d'altitud),on Enric Valor va situar la trobada amorosa d'Aleix i Pauleta. Ha estat molt emotiu posar la nostra petja en aquell paratge idil·ic que segueix comunicant la mateixa sensació de plenitud neta i serena, tot i l'abandonament dels conreus i la ruïna total del casalici, que ara sembla interessar només a les cabres que s'empinen pels arbusts o n'envaiexen les runes.
I ha tornat a ressonar en nosaltres la història dels dos amants o les aventures de Pinet, el bandoler, tan ben narrades per la veu del mestre.

...





En pocs dies el fred de la tardor s'havia accentuat i els primers gebres, o "rosades blanques" com deia Vicent, feren la seua aparició per les obagues. A l'alba, les penyes, els arbres, la fullaraca arremolinada pels vents, prenien un to indefinit, entre blanc i blavós. Aquell matí, tan tard i tot, a l'eixir cap a la font amb la manta al muscle per fer el repòs quotidià, Aleix encara va trobar-se gebrades les ombres.

Quan arribà a la font, estengué la flassada en el lloc de sempre i s'assegué a reposar, ben abrigat com anava. Uns minuts després tancà els ulls per veure si s'abeltia; però no tenia son ...

Despert i tot, va reposar durant una hora llarga acariciat per les notes cristal·lines de l'aigua en la piqueta.

...

Enric Valor: L'ambició d'Aleix.

1 comentari:

emilimunyos ha dit...

Ha estat un plaer reviure amb les teues paraules aquestes hores compartides.