divendres, 30 d’octubre del 2009

El "patriotisme" de la dreta






   La dreta és patriòtica, però dispara més sovint i de bon grat contra els seus conterranis que contra els invasors de la pàtria.

Claudio Magris

dijous, 29 d’octubre del 2009

En memòria dels afusellats republicans i anti-feixistes de Dénia i la Marina Alta.



   Avui he deixat anar un ramell de gessamí sobre la seva tomba. Flors efímeres per a l'ofrena més tendra, però romanen per sempre en l'horitzó del nostres ulls i en la set dels nostres llavis. Són el refilet més més dolç, a la branca més alta.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Saó i el centenari de Fontilles



   Aquesta setmana m'ha arribat l'exemplar de setembre de la revista Saó, amb la grata sorpresa que dedica el seu dossier central al I Centenari de la fundació del sanatori de Fontilles, un grapat d'articles on podem veure la gran importància que aquesta institució ha tingut, i encara té, a nivel de recerca i d'eradicació de la lepra. No estem parlant només del centre d'investigació de la lepra més important existent a l'estat espanyol,sinó d'un referent internacional de primer ordre  en el seu àmbit d'actuació. A l'estudi que Josep Bertomeu i Tere Ballester van publicar a la revista Aguaits, fa més de 10 anys, hi podem trobar ja dades ben interessant de la deva història, especialment del període republicà, quan va ser incautat i convertit en sanitori de gestió pública.
   Però, segurament, la meva sensibilitat davant aquest dossier es deu en gran part a la càrrega emotiva que per a mi - com per a molts habitants de la Marina Alta - té la malaltia de la lepra. Una afecció que va tindre una importància singular a la nostra comarca,  raó per la qual, segurament, s'hi va fundar aquí aquesta institució pionera. Una rellevància que podem podem veure reflectida en dos iniciatives anteriors a l'erecció del sanatori que afecten els dos pobles amb que guarde uns lligams més estrets: Gata, el meu poble de naixement i Pedreguer, el poble on visc.
   Així, en 1879 veia la llum l'interessant estudi Observaciones prácticas sobre la Lepra. Topografia de la Villa de Pedreguer, del doctor Salvador Calatayud i, tretze  anys després, entrava en funcionament el llatzaret de Gata (Foto: Sònia Soria Soler. Panoramio) que havia impulsat Juan Martínez Blasco, conegut com a "el rector leprós". En el meu temps d'infantesa, aquell humil edifici era ja només una ruïna, però mantenia  un magnetisme que ens atreia i ens emporuguia a la vegada, de tot això ja en vaig fer aquesta breu remembrança a l'apartat  "Je me souviens..." d'aquest bloc.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

5é Congrés d'estudis de la Marina Alta






Durant els dos darrers caps de setmana s'ha desenvolupat a Dénia el 5é Congrés d'Estudis de la Marina Alta. Auests congressos, que van començar a les primeries del vuitanta en paral·lel amb el naixement i consolidació de l'IECMA, són ja un referent a nivell de País per la seva continuïtat i el seu nivell de qualitat i han aconseguit que la comarca de la Marina Alta esdevingui un àmbit rellevant per a la recerca en disciplines tan diferents com la història, la medicina, la literatura, l'arqueologia, la música o l'arquitectura.
Aquesta vegada el focus d'estudi s'ha posat en la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos (1609 - 2009) i, per tant els ferts històrics i socials esdevinguts entre els segles XV i XVII. Un projecte ben reeixit tant pel que fa a les conferències realitzades, les comunicacions que s'hi han aportat, la bona organització i el nombrós i interessat public participant; que ha suposat una adequada coronació de l'enfilall de propostes que, sobre aquest tema s'han vingut realitzant a la comarca (les exposicions del MACMA i de l'Ajuntament de Dénia, el Congrés de l'Institut d'Estudis Calpins...)
El fet que ja havia realitzat anteriorment un treball sobre la figura de fra Pere Esteve, publicat en forma d'articles a la revista L'Aiguadolç i reeditats, ara fa uns mesos, com a opuscle (com ja vaig explicar en aquest bloc) hem va animar a participar fent-hi una aportació sobre l'obra literària del nostre frare franciscà, que vingués a ampliar i aprofundir aqueslls materials. El resultat ha estat la comunicació Traces d’una veu. Aproximació a l’obra literària de Fra Pere Esteve i Puig, que podeu consultar, si això us plau, en la seva versió provisional.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

dimecres, 14 d’octubre del 2009

A propòsit de "La follia que ve de les nimfes", de Roberto Calasso



Abans-d'ahir al capvespre vaig acabar de llegir aquest delicat i enlluernador aplec de denses reflexions literaries, mentre al patí encara feia prou llum, perfectament difusa, i m'anaven caient al voltant, lentament i ritmada, les flors del gran gesmiler que s'embranca ufanós fins arribar a la terrassa.
Des del primer moment, amb el descabdellament del relat mític de les nimfes, havia caigut en el parany ("La paradoxa de la nímfa és aquesta: posseir-la vol dir ser posseït. I per una força tiranitzadora"). Enxarxat en la fina malla d'aquests petits assaigs carregats de fina erudició i sorprenents per l'adopció de punts de vista innovadors: Sòcrates i Nabokov, l'ull engolidor del cinema -del guant de Gilda a La finestra indiscreta de Hitchcock -, Kafka entre el "deliri naturista" i la fascinació de Frau Tschissik, la genialitat entotsolada de Jhon Cage, la moneda llençada al corrent lent i poderós de la saviesa hindú, l'artesania i l'art de l'edició...
I com un encegament sobtat, la màgica afecció per determinats llibres, que ens confessa Elias Canetti: "Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interés, m'hi tiro a sobre com en un deliri."
Així ha estat la meva experiència amb aquest llibre. Només el vaig veure, exposat entre tants, a la llibreria Ambra, em va envair el desig de tenir-lo, la plena seguretat que m'interessaria... Afortunadament no han passat anys abans d'abocar-m'hi!

dijous, 8 d’octubre del 2009

Homes fets de mots


Què seríem sense el mite sexual,
la fantasia humana o el poema de la mort?
Wallace Stevens.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Comuna presència (versions de René Char, 32)


Els primers instants


Miràvem córrer davant nostre l’aigua creixent. Esborrava d’un cop la muntanya, tot allunyant-se del seus flancs maternals. No era un torrent que s’oferia al seu destí sinó un animal inefable del qual nosaltres n’esdeveníem la paraula i la substància. Ens mantenia enamorats damunt l’arc totpoderós de la seva imaginació. Quina intervenció ens hagués pogut constrènyer? La modicitat quotidiana havia fugit, la sang perbocada era tornada a la seva calor. Adoptats per l’obert, brunyits fins a l’invisible, nosaltres érem una victòria que no finiria mai.
(Fureur et mystere)

dimarts, 6 d’octubre del 2009