dimecres, 14 d’octubre de 2009

A propòsit de "La follia que ve de les nimfes", de Roberto Calasso



Abans-d'ahir al capvespre vaig acabar de llegir aquest delicat i enlluernador aplec de denses reflexions literaries, mentre al patí encara feia prou llum, perfectament difusa, i m'anaven caient al voltant, lentament i ritmada, les flors del gran gesmiler que s'embranca ufanós fins arribar a la terrassa.
Des del primer moment, amb el descabdellament del relat mític de les nimfes, havia caigut en el parany ("La paradoxa de la nímfa és aquesta: posseir-la vol dir ser posseït. I per una força tiranitzadora"). Enxarxat en la fina malla d'aquests petits assaigs carregats de fina erudició i sorprenents per l'adopció de punts de vista innovadors: Sòcrates i Nabokov, l'ull engolidor del cinema -del guant de Gilda a La finestra indiscreta de Hitchcock -, Kafka entre el "deliri naturista" i la fascinació de Frau Tschissik, la genialitat entotsolada de Jhon Cage, la moneda llençada al corrent lent i poderós de la saviesa hindú, l'artesania i l'art de l'edició...
I com un encegament sobtat, la màgica afecció per determinats llibres, que ens confessa Elias Canetti: "Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interés, m'hi tiro a sobre com en un deliri."
Així ha estat la meva experiència amb aquest llibre. Només el vaig veure, exposat entre tants, a la llibreria Ambra, em va envair el desig de tenir-lo, la plena seguretat que m'interessaria... Afortunadament no han passat anys abans d'abocar-m'hi!

1 comentari:

Manel Alonso i Català ha dit...

Quan un llibre o la veu literària d'un autor t'atrapen s'inicia una història d'amor i de felicitat.