diumenge, 9 de gener de 2011

De Walter Benjamin a Joan Fontcuberta: lectures i reflexions sobre la fotografia


( Daguerre: Boulevard de Temple, 1838 )

   En un comentari anterior ja vaig explicitar les impressions que em va produir la lectura de Sobre la fotografia, de Susan Sontag. No hi vaig relatar, però, un fet curiós i que ha resultat després ben rellevant: quan vaig anar a la llibreria per cercar el llibre no el tenien i el vaig haver d'encomanar; N'hi havia, però, un altre amb el mateix títol, de Walter Benjamin. I el vaig comprar. Només començar l'assaig de Sontag em vaig adonar que el títol era, precisament, un homenatge al llibre de Benjamin i  vaig decidir que el llegiria a continuació. Ara fa unes setmanes que l'he acabat.
  
   Paral·lelament a tot això, llegia també un altre llibre sobre fotografia que em va regalar Pilar, La càmara de Pandora. La fotografi@ después de la fotografia de Joan Fontcuberta on, tot i que es desenvolupa des de la perspectiva de la revolució digital - fins al punt que d'arribar a preguntar-se si "això és encara fotografia?"- he trobat bastant de coincidències temàtiques amb el desenvolupament dels altres dos.
Aquesta xarxa d'interrelacions, que es podria teixir a partir dels eixos dialèctics que ja apuntava en la ressenya de Susan Sontag - pintura vs fotogrfia, esteticisme vs realisme, document vs talismà, o elitisme vs democratització de la bellesa -  ha quallat en un procés de lectura particularment fecund i plaent. Una experiència d'aprenentatge i de reflexió prou densa i complexa de la qual, ara i aquí, només puc fer-ne una petita aproximacó, més adequada per moure l'interés que per ressenyar-ne els continguts.
   El recull d'assaigs que constitueix el llibre de Walter Benjamin s'articula a partir d'un perllongat interés per la fotografia i el seu desenvolupament històric, aixi com en les experiències de l'autor dins el plasma cultural de l'avantguardisme i de l'esquerra intel·lectual parisina. El centre d'interés que l'atravessa és la tècnica fotogràfica com a possibilitadora de la reducció i reproducció de l'obra, l'alliberar l'objecte de la seva aura, cosa que permet la democratització de l'art, la seva concepció de còpia per a ser reproduïda. D'entre la diversitat d'escrits que el composen destaquen dos articles: "Petita història de la fotografia" i "L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica".
   Per la seva part, també Joan Fontcuberta parteix, d'una banda, de la imparable democratització del fet fotogràfic, accelerada a partir de la progressiva suplantació de la càmera per part de l'ordinador; un procés del qual es deriva, l'abolició del temps latent entre la presa de la imatge i la seva realització, la imatge kleenex d'usar i tirar i, finalment, la saturació icònica, un excés de visió que provoca la ceguesa per saturació.
   D'altra banda, i derivat d'aquella sobreabundància, l'agudització de la crisi del concepte de fotografia com a veritat - testimoni, la "legitimitat" o no del retocament i la transformació de la imatge i el recurs a la fragmentarietat i el reciclatge.



1 comentari:

El veí de dalt ha dit...

En Joan Fontcuberta és un experimentador nat.