Diane Nemerov (1923 - 1971) era una jove novaiorquesa d'origen jueu que es va casar als 18 anys amb Allan Arbus, el seu nuviet des de l'adolescència. Acabada la guerra mundial, amb el retorn del marit, la parella s'inicia en la fotografia.
Entre els anys 1955 a 1957, Diane assisteix a un curs impartit per Lisette Mobel, l'estil fotogràfic de la qual la impressionarà profundament; al mateix temps, la relació matrimonial es deteriora fins que esdevé el divorci. Això marca l'inici d'una fase catàrquica de la seva vida lliurada a una mena de frenesi existencial dedicat, d'una banda a la cacera d'imatges de persomantges singulars: marginalts, contrafets... captats amb una barreja torbadora de malson i tendresa que sembla voler il·lustrar la frase que "el grotesc és bell". I de l'altra una intimitat abocada a la promiscuïtat sexual, a la bisexualitat... Fins que, finalment, decideix posar fi a la seva vida el 27 de juliol de 1971.
I ens deixa una obra caracteritzada per un estil intrigant: un munt de fotografies que retraten el costat obscur, sòrdit i inquietant de la quotidianitat, que destilen una autenticitat adolorida i revoltada, directa, trencadora de motlles anteriors i eixampladora del camp visual de la fotografia: Un seguit de sers "monstruosos" que miren directament i es deixen revelar directament per la llum directa de la càmera. Un camí que, encara avui, molt altres proven de seguir explicant.
La fotografia és un secret que parla d'un secret. Quan més et diu, menys te n'assabentes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada