Leonora Carrington (Lancashire, 6 d'abril de 1917 - Ciutat de Mèxic, 25 de maig de 2011), filla de rics industrials anglesos es decanta de ben jove per l'activitat artística. Als vint anys arriba a Paris, s'integra en moviment surrealista en la militància antifeixista, manté una apassionada relació sentimental amb el pintor alemany Max Ernst que l'anomenaria la núvia del vent (el títol, precisament, d'un dels seus quadres més celebrats i que reproduim aquí)
L'arribada dels nazis a París la obliga a fugir cap a Espanya amb una forta convulsió psíquica i és ingressada forçosament, a instàncies de la seva família, en un hospital psiquiàtric d'on escaparà el 1941, primer a Lisboa i després a Mèxic, ajudada per l'escriptor Renato Leduc amb que es casa i es divorcia dos anys després per tornar-se a casar amb el fotògraf hongarés Imre Weisz.
I és a Mèxic on l'artista establirà la seva residència definitiva i reprendrà les seves relacions amb el grup d'avantguardistes exiliats i del país i, especialment, amb la pintora Remedios Varo. A nit, finalment, ens va deixar la que hom ha anomenat "la darrera gran surrealista"
Entrevista
"Leonora Carrington, artista y escritora", per Elena Urrutia
Video, mostra de l'obra pictòrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada