dimarts, 17 de maig de 2011

Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 16)




Per un bes


Dia la casa i nit el carrer
Els músics de carrer
Toquen tots fins on es perd el silenci
Sota el cel negre nosaltres veiem clar
La llàntia és plena dels nostres ulls
Habitem la nostra vall
Les nostres parets, les nostres flors, els nostre sol
Els nostres colors i la nostra llum

La capital del sol
És a l’imatge de nosaltres mateix
I a l’asil del nostres murs
La nostra porta és la dels homes.

(Le dur desir de durer )

1 comentari:

caterinacortes ha dit...

Preciós, el poema! Tan qüotidià, intens... Realment una meravella :)