diumenge, 18 de setembre de 2011

A propòsit d' "Una nació entre nacions", de Josep Maria Costa




     Ara fa uns dies vaig llegir a Trepig, el bloc de Pep Castelló, que el paisà i amic comú Josep Maria Costa havia publicat ja el seu llibre Una nació entre nacions, un projecte del qual l'autor ja me n'havia parlat en alguna de les converses ocasionals que tenim quan ens el trobem pel poble.
     La nostra relació va ser més regular i intensa durant els primers anys del seu retorn al poble quan, després de molts anys de treball com a funcionari del ministeri d'Educació i Ciència en l'àrea de cooperació internacional ( a Madrid, a París...) va venir a València per treballar  uns anys al gabinet jurídic del consell valencià i sobretot, quan, ja jubilat, es va instal·lar definitivament a Pedreguer; les circumstàncies personals, d'un i d'altre, han provocat que aquesta freqüentació hagi esdevingut més ocasional en els darrers anys tot i que, quan s'esdevé la trobada, ens deixa - a Pilar i a mi - la sensació plaentera de  reafermar-nos en la impressió que, malgrat els anys que van passant, manté  la seva bonhomia personal, la frescor del bon tertulià i la curiositat i el vigor intel·lectual que de sempre l'han caracteritzat.
     La seva afecció intensa i continuada per la cultura en el seu sentit més ample (per la història, l'art, el pensament, la literatura...) l'han convertit en un autèntic lletraferit tant pel que fa a la  vessant de lector singularment agut, com en la seva dedicació a l'escriptura "privada" i de reflexió (el dietarisme, l'assaig, el text didàctic i divulgatiu...). D'aquesta darrera faceta d'escriptor només ens havia arribat, fins ara, la publicació del dietari   Imatges del meu món (Ed. Bullent, 2003): una "narració d'experiències viscudes" que abasta els anys llargs i foscos del franquisme -però també emotius i il·lusionants,  pel fet de ser viscudes des de la joia de la infantesa i l'adolescència i des del compromís de la joventut - amb la qual l'autor ens narra el desenvolupament d'un bell itinerari d'educació sentimental i maduració personal, tant cívicosocial com cultural, desplegat sobre els eixos del cinema, les lectures (còmics, literatura...) o els esdeveniments políticosocials, i que constitueix un testimoni impagable de la vida a Pedreguer ( i, per extensió, dels pobles de la Marina Alta ) d'aquells anys difícils. Ara, amb Una nació..., desenvolupa la seva inclinació per la reflexió intel·lectual, i el seu compromís insubornable, sobre la nostra realitat nacional així com l'interés pel didactisme i la divulgació; en definitiva, la seva voluntat d'influir sobre els noves generacions amb l'aportació d'un panorama a la vegada rigorós, clar i sintètic dels esdeveniments històrics del nostre poble, el nom polític i cultural de la nostra nació i la seva relació amb les altres nacions ibèriques (que ell anomena més pròpiament "hispàniques" denunciant el reduccionisme "espanyol" del terme) i les europees, per acabar reivindicant la igualtat, en la diversitat, de totes les nacions com a "fi dels nacionalismes".  Un discurs fet des d'una perspectiva valenciana, plenament complementària de la seva base identitària catalana, sense prejudicis ni dogmatismes. Que paga la pena de llegir i de recomanar.

   ... la nostra Nació (...) culturalment té un nom comú: Països Catalans, un nom d'origen cultural que no és un nom oficial però si un nom necessari per a presentar-nos con una mateixa cultura plural davant la cultura universal. Un nom, a més, que no pot causar agravi a ningú, perquè és el que actualment li donen els primers servidors d ela llengua i cultura. És a dir, les dones i els homes que escriuen i creen obres amb elles i les dones i els homes que l'ensenyen i que, en relació amb la llengua, amb qualsevol nom en què és coneguda  , procuren parlar-la sempre i sempre amb amor per ella i amb respecte per a la resta

 

2 comentaris:

Josep Castelló ha dit...

No es podria dir millor. Ara falta la presentació del llibre (si no vaig errat, es farà al Casal Jaume I) i a més a més estaria bé demanar que el Casal organitzara un sopar tertúlia dedicat al llibre. Crec que paga la pena.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Ja saps que podeu comptar amb mi per al que siga.