dimecres, 12 de juny de 2013

De canviar el món


(imatge: Balthus)


Els únics interessats a canviar el món són els pessimistes, perquè els optimistes estan encantats amb el que hi ha

José Saramago

2 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Saps una cosa, Carles? Crec que és la primera vegada que llig una cosa de Saramago i no hi estic d'acord. Supose que perquè aquesta afirmació ataca un dels meus principis vitals, que és, precisament, l'optimisme combatiu. Amb tots els respectes (tots i més!) per Saramago, i des de la gran admiració que li professe, em permet manipular la seua màxima: "Els únics interessats a canviar el món són els optimistes, perquè també són els únics que creuen que es pot canviar el que hi ha".
I gràcies per les teues petites entrades sempre suggeridores.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Clar, però crec que això s'ha d'entendre amb una mica d'ironia o estrafent-ne una mica el significat... en el sentit que els "panxacontents" (o bé "ingenus", acomodaticis"...) accepten l'estat de coses i fàcilment creuen que viuen en el "millor dels móns possibles". En canvi aquells que aquells que tenen la "sensibilitat agutzada" a veure tot el mal que hi ha, les injustucies... I, el que és més important, que les coses si van com van encara poden empitjorar, s'hi senten empesos a lluitar per canviar-ho, fins i tot si pensen que això és un projecte "utòpic" .en el pìtjor sentit de la paraula) perquè no hi veuen res a perdre i, almenys salven la seva dignitat
És precisament perquè crec que ho diu com una paradoxa provocativa que m'ha agradat de citar-la