dimarts, 25 de juny de 2013

Duino





2 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Quina potència la d'alguns poetes, eh, Carles?, que amb un nom propi només es desencadena tot un seguit de suggeriments. La primera cosa, la contradicció: quina bellesa de paisatge, i quins colors, i tanmateix, el títol elegíac del llibre de Rilke. Jo hi vaig passar molt a prop una vegada, i em vaig prometre que hi aniria exclusivament, però la promesa encara està pendent d'acomplir-se.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

És un lloc molt bell, i el passeig de Rilke, per l'espadat, vora mar, una delícia que no et pots perdre.