dijous, 8 de juny de 2017

Himeneu








Io Hymen Hymenaee io,
Io Hymen Hymenaee

Catul




La fosca s’escurça amb l’hora àvola
de les dents

i l’agulla que avança i el coll rebecat
com un llençol tebi

(el viu ja ensuma el jou del delit)



un tudó mascarat just abans que el cant
del corn del sexe

(l’atordiment del glop espès de la primera llet)


i un esquiu conillet d’almescar que xopa el midó
i s’hi adelita

(l’extremitud del toc sota les ungles)



I un pols que es ja glop d’esllavissada, esvalot d’olors
i tall que raja

(el jou, que és còncau, es torna escapulari)