dimecres, 29 de novembre del 2017

Mirant una fotografia







Era abans  del big bang de la llavor dins l’argila
i ja un vol d’espurnes com es malversa l’esperma,
a dins l’espectre vibrava la brasa

i la flama ensumava el contorn  del futur
pel fil de llet encara no inscrit al palmell,
l’enigma del demà



era el cant amb què es despulla la merla,
com el gruny d’un arrap d’arrop
olorós davall la roba

i l’avenç d’una harmonia d’arcs i trapezis,
amb l’emboscada malícia
d’un cos que en l’altre anella



ara el tresor del temps ha tret fulla nova
com l’èxtasi quiet amb que la  sargantana
absorbeix el bé del goig

i ella es torna au incorpòria, neguit, reclam extrem,
fosca llum sense mirall,
necessària com l’aire


  
ara que la veig mentre en l’ignot creixia
com la il·lusió amb que pugen els pals d’un circ
arborats sota la brusa

la set dels ulls s’emmiralla amb la sorpresa
i refà el món des de l’origen,
una postergada confluència.



dilluns, 20 de novembre del 2017

Frueix el cec







frueix el cec
a dins l’escot,
palp sempre inacabat

sorpreses com coloms,
les neus incendiàries.


dimarts, 14 de novembre del 2017

divendres, 3 de novembre del 2017

Capaimona


(Foto treta de Serra Amunt -Wikiloc)




La soledat,
                   als alts,
és un hivern que no encongeix,
un bell nu sense casa

la terra sense retorn,
només un enigma
picat en cercles i regalls
que acondueix a l’oblit

on la fidelitat
és d’amor sense fils,
una carrasca amatent
a l’abraçada

i l’aigua una promesa
sense llei per allerar-la,
només un glop de pau

on tot,
           encara i ja,
és superflu.