NINGÚ NO CONEIXERÀ LA SEUA MORT
- ¿Que no em podria morir en dues tongades? -va preguntar un xicot al Gnom Sense Cognom.
- Com en dues tongades?
- Sí. Primer morir-me un poc i després del tot. O ressuscitar i l'endemà o un any després morir-me ja de veres, definitivament. És per veure que fan els amics i la xicota i la família.
-Home!
Quedà pensarós el gnom i va contestar:
-No fóra igual. Potser quan et moriràs del tot ja no faran el mateix. Pensaran que pots tornar o corregiran allò que els haja eixit malament la primera vegada o se sentiran ridículs sabent que tu saps el que feren la primera vegada. No. Et moriries sense cap seguretat de com viurien ells la teua mort i amb certa fama d'informalitat.
-Tens raó -va dir el xicot.
-Ara, la idea era bona, paraula.
D'Amors impossibles, J.V. Marqués
1 comentari:
sí senyor! no sóc l'única que desitja coses "impossibles"
Publica un comentari a l'entrada